This is a digital copy of a book that was prcscrvod for gcncrations on library shclvcs bcforc it was carcfully scannod by Google as part of a projcct
to make the world's books discoverablc onlinc.
It has survived long enough for the copyright to cxpirc and thc book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject
to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books
are our gateways to the past, representing a wealth of history, cultuie and knowledge that's often difficult to discover.
Marks, notations and other maiginalia present in the original volume will appear in this flle - a reminder of this book's long journcy from thc
publisher to a library and finally to you.
Usage guidelines
Google is proud to partner with libraries to digitizfi públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to thc públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to prcvcnt abuse by commcrcial parties, including placing lechnical rcstrictions on automated querying. We also ask that you:
+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for personal, non-commercial p urpo ses.
+ Refrainfivm automated querying Do noi send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machinc translation, optical character recognition or other areas where access to a laige amount of text is helpful, please contact us. We encouragc thc use of públic domain materials for these purposes and may be able to help.
+ Maintain attributionTht GoogXt "watermark" you see on each flle is essential for informingpcoplcabout this projcct and hclping them find additional materials through Google Book Search. Please do not remove it.
+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other countiies. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can'l offer guidance on whether any speciflc use of any speciflc book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner anywhere in the world. Copyright infringement liabili^ can be quite severe.
About Google Book Search
Google's mission is to organizc thc world's information and to make it univcrsally accessible and uscful. Google Book Search hclps rcadcrs discover the world's books while hclping authors and publishers rcach ncw audicnccs. You can search through thc full icxi of this book on thc wcb
at|http: //books. google .com/I
í
CANSONS DE LA TERRA.
III.
ALTRAS OBRAS DEL MATEIX AUTOR.
La Masia dels amors , «poema en XII cants 2.<^ edició
Lo llibre dels àngels , en vers 2.^ »
Lo llibre dels poetas , cansoner.
Lo llibre dels noys , en vers.
Las set baladas.
Cansons de la terra , ( cants populars catalans ). I y II.
Calendari català , ( del any 1865 al 1871. )
Ausias March , reimpresió de las obras d' est poeta. ( S' es acabada
la edició. ) Lo llibre de les dones xle Jaume Roig ( poeta del sigle XY ). Jardinet d' orat , fragment d' un manuscrit ( segle XV ). Lo brot d' achs , aplech de poesías. Flors y violas , » » d premiadas. Mireya, traducció del poema de Mistral ( acabantse la edició ). Gay saber , periódicli literari ( anys 1867 y 68 ). Bach de Roda , drama en tres actes. La creu de plata, » » » » Miquel Rius , y> » )) »
Las malas llengas , comèdia en tres actes. ^
Qui s' espera 's desespera , monólech.
EN PREPARACIÓ.
Cansons de la terra , volum quart.
CANSONS
DE LA TERRA
CANTS POPÜLAHS CATJIANS
COL-LECCIONAIS PEU
FRANCESCH PELAY BRIZ.
VOLUM TERS.
BARCELONA.
LLIBBETERÍA D' AÍ.VAR VERDAGUER,
RAMBLA, DAVANT DEL LICEO, H." 5.
d-z. <=. ^^
ES PROPIETAT.
Barcelona : Estampa de C. Verdaguer, carrer de Cortinas, 45.— 1811.
Des de que havem publicat lo volum segon de las Cansons de la terra , molts han estat los periódichs y revistas tant del pais com es- trangeras que n* ban tractat. Entre las firmas conegudas que ab mes ó menys deteniment n' han dit quelcom, hi ha las de Mrs. Puymai- gre, Paul Meyer y Gaston Paris. [Revue d' His- toir^ et de Literature n.° 12 yn.^ 24 — Bul- letin bibliogràphique ) , y si tenim dé ser franchs direm que molt nos ha plagut veure re- budas tan de bon grat nostras pobres cansons, per homes de tanta coneixensa en literatura po- pular. En mostra de agrahiment als autors dels articles y en honra de nostra Musa de la terra, es per lo que 'n reproduhim al cap d' avall del llibre, traduhit al català, un d' aquells, lo de Mr. G. Paris. A la fi d' aquest se 'ns prega que tirem avant nostra publicació ; aquest es nostre propòsit y si fins avuy no ho hem fet, de segur que no s' ha perdut per nosaltres. Ara per ara pubUquem aquest ters volum , si Deu nos ajuda, mes endavant farem lo quart, seguint lo mateix ordre ab que comensarem ;
i
moltas ne tenim d' arreplegadas per poderho fer. Sipoch àpoch ho anem publicant , (à mes d'altras rahons) es per donar las versions mes complertas, los variants ab mes abundo, y po- derlas acompanyar de major nombre de cansons éscritas en altras Uengas que tingan alguna re- lació ab las que anem donant à la estampa. En- tre las del present volum devem cridar la aten- ció envers las que 's titolan La hona viuda^ La ploma de perdiu j La filla perduda^ molt semblanta à una de provensala. Lo compte Florís yLa filla del mallorquí, L' hereu de la forca, Las joyas de boda, La promesa dup- tosa, Los tres tambors y algunas altras fan dig- na parella ab las que hem inclòs en los dos primers volums.
Una modificació ha sofert nostre plan de pu- blicació en las tonadas y ha sigut lo deixar cor- re lo acompanyament en las que publiquem avuy y publicarem d' huy en avant. Las rahons que 'ns mogueren à ferho en los dos primers, volums , no tenen forsa per obligarnos à fer lo mateix en los demés. Voliam popularisar nostras tonadas ; ab las 64 que hi ha armoni- sadas ja n' hi ha prou perquè 's logri nostre obgecte. Los volums que venen darrera del se- gon, son mes per completar un travall literari, que per popularisar la música de la terra ; son mes d' estudi (musicalment parlant) que de senzill divertiment.
LOS DOTZE NOMBRES,
«im«
5
Una n' es una
una sols una
la que va pari à Ballem
4a Verge pura.
Jo Yos las diré las dotze paraulas que Gristo digué«
J)uas son duas
las taulas d« Moisès.
Una n' es una
una sols una
la que va parí 'à Batíem , etc.
Jo vos las diré las dotze paraulas que Gristo digué.
Tres ne son tres
la Santíssima Trinitat es.
Duas son duas
las taulas de Moisès.
Una n' es una , etc.
Jo vos las diré las dotze paraulas que Gristo digué.
Quatre son quatre los quatre Evangelista^. Tres ne son tres , etc. Dua3 son duas , etc. Una n' es una , etc.
Jo vos làs diré ^as dotze paraulas que Gristo digué.
— 6 —
Cinch ne son cinch las cinch llagas de Cristo. Quatre son quatre , elc. Tres ne son tres , etc. Duas son duas , etc. Una n' es una , etc.
Jo vos las diré las dotze paraulas que Cristo digué.
Sis ne son sis las horas deia creu. Cinch ne son cinch , etc. Quatre son quatre , etc. Tres ne son tres , etc. Duas son duas , etc. Una n' es una , etc.
Jo vos las diré las dotze paraulas que Cristo digué.
Set ne son set los goigs de San Joseph. Sis ne son sis , etc. Cinch lie son cinch , etc. Quatre son quatre , etc. Tres ne son tres , etc. Duas son duas , etc. Una n' es una , etc.
Jo vos las diré las dotze paraulas que Cristo digué.
Vuit ne son vuit las vuit ànimasjustas. Set ne son set , etc. Sis ne son sis , etc. Cinch ne son cinch , etc. Quatre son quatre , etc. Tres ne son tres , elc. Duas son duas , etc. Una n* es una , etc.
Jo vos las diré las dotze paraulas que Cristo digué.
— 7 —
Nou ne son nou los nou Ghors d' àngels. Vuit ne son vuit , elc. Set ne son set , etc. Sis ne son sis , etc. Cinch ne son cinch , etc. Quatre son quatre , etc. Tres ne son tres , etc. Duas son duas , etc. Una n' es una , etc.
Jo vos las diré las dotze paraulas que Grislo digué.
Deu ne son deu los manaments de Déu. Nou ne son nou , etc. Vuit ne son vuit , elc. Set ne son set , etc. Sis ne son sis , etc. Ginch ne son cinch , etc. Quatre son quatre , etc. Tres ne son tres , etc. Duas son duas , etc^ Una n' es una , etc.
Jo vos las diré las dotze paraulas que Gristo digué.
Onze son onze las onze mil verges. Deu ne son deu , elc. Nou ne son nou , etc. Vuit ne son vuit , etc. Set ne son set , etc. Sis ne son sis , etc. . Ginch ne son cinch , etc. Quatre son quatre , etc. Tres ne son tres , etc. Duas son duas » etc. Una n' es una , etc.
Jo vos las diré las dotze paraulas que Gristo digué.
— 8 —
Dotze son dotze los dotze apòstols. Onze son onze , etc. ' Deu ne son deu , etc. Nou ne son nou , etc. Vuit ne son vuit , etc. Set ne son set , etc. Sis ne son sis , etc. Ginch ne son cinch , etc. Quatre son quatre , etc. Tres ne son tres , etc. *
Duas son duas , etc. Una n' es una , etc.
Jo vos las diré las dotze paraulas que Gristo digué.
NOTAS.
Aquesta canso sol cantarse també quan s' arriba à la fi dihentla al inrevés ; com per exemple :
Dotze son dotze , etc. Una n' es una , etc.
Onze son onze , etc. Dotze son dotze , etc. Una n' es una , etc.
Deu ne son deu , etc. Onze son onze , etc. Dotze son dotze , etc. Una n' es una , etc.
Nou ne son nou , etc. Deu ne son deu , etc. Onze son onze , etc. Dotze son dotze , étc. Una n' es una , etc.
— 0 —
Aixis va seguint fins que torna a quedar tota la canso en ordre directe.
Vertaderament aquesta canso mes aviat se diu que no 's canta ; per ço no hi posem tonada.
Es de esmentar F origen d' aquesta canso que 'I te (segons creu Villamarqué y à ell li deixem la responsa- bilitat de tan aventurada opinió ) en un cant druidich.
En eix cant , ( diu 1' autor citat ) baix una forma consemblant, si be dialogada, s' hi veu lo mateix joch dels dotze nombres del cant druidich. En ell, cada hu dels nombres correspon à un punt notable ja historich, ja religiós de las creencias antigas entre 'Is bretons* Aixis
Lo hu : es la Unitat necessària j la mort > lo fat , són Deu , qu' ells nomenavan lo Pare.
Lo dos : son los dos hous^ probablement los de Hu-6ardan divinitat dels antichs bretons.
Lo tres : las tres vidas y las tres morts. Això correspont à tres sorts de vida qne accepta la mitologia bar- dica.
Lo quatre : Uis quatre pedras esmoladoras ; ab las que es- molavan los valents sas armas de tall , essent de reparar que pels cobarts y malfactors no tenian eixa propietat.
Lo cincb : las dnch zonas de la terra, u La terra », diu un poema que's te per fet de Taliésin , « te cinch zonas. Ts>
— 10 —
Lo sis : los noys de cera, que tan gran paper jugan en l'art de bruixeria en V etat mitjana.
Lo set : los set elements ; terra , aigua , foch , ayre , àto- mos, boyras y vents. ( Segons ía divisió que 'Is antichs Bretons ne feyan d' aquells.)
Lo vuit. Los vuit fochs que 's cremavan en certs temples de r illa de Bretanya , sens que may s' apa- guessin.
Lo nou : Las nou mans blancas y las niares que gemegan , recort de cert sacrifici de criaturas que 's fe- ya en honra d' un Dèu fals , en las costas de Abervrac'h , en Armórica ; y los gemechs son los de las pobres mares que veyan degollar sos fills.
Lo deu • los deu vaixells enemichs , en que arribaren los onze héleky sacerdots tornats de Vannes hont foren vençuts. Aquí , diu Villamarqué , es de esmentar que termena la tradició per comen- sar la historia.
Lo onze : los onze sacerdots de que 's tracta en lo nombre Dèu.
Lo dotze : los dotze mesos.
De tot això los missionistàs , aprofitantne ayre , rit- me y forma, ne compongueren lo següent cant llatí del cual es fill directe lo cant provençal que , ab lo títol Les nombres ha publicat Mr. D^Arbaud en sas Chan- sons populaires de la Provence : Veuse aquí lo cant
llatí.
— Dic mihi quid unus ?
— Unus est Deus qui regnat in coelis.
— 11 —
— Dic mihi quid duo?
— Duo sunt testamenta ; ünus est Deus
qui regnat in coelis.
— Dic mihi quid sunt tres?
— Tres sunt patriarchae ; Duo sunt testamenta , Unus est Deus
qui regnat in coelis.
-^Díc mihi quid çuator?
— Quator evangelistae ; Tres sunt patriarchae , etc. Unus est Deus , etc.
— Dic mihi quid quinqué ? — Quinqué libri Moysis ; Quator evangelistae ;
Tres sunt patriarchae , etc. Unus est Deus , etc.
— Dic mihi quid sunt sex?
— Sex sunt hydriae
Positae In Gana Galileae ; Quinqué libri Moysis , etc. Unus est Deus , etc.
— Dic mihi quid septem?
— Septem sacramenta ; Sex sunt hydriae , etc. Unus est Deus , etc.
— Dic mihi quid octo ?
— Octo beatitudines ; Septem sacramenta , etc. ünus est Deus , etc.
— Dic mihi quid novem ?
— Novem angelorum chori ;
— 12 —
Oclo.beatitudines, elc. Unus est Deus , etc.
— Dic mihi quid decem?
— Decem mandata Dei j Novena angelorum chori , elc, Unus est Deus , etc.
— Dic mihi quid undecim ?
— Undecim slellae à Josepho virae
Decem mandata Dei , etc. Unus est Deus y etc.
— Dic mihi quid duodecim ?
— Duodecim aposloli; Undecim stellae
à Josepho virae , Decem mandata Dei , Novem angelorum chori ,
eio.f eic.y eic Unus est Deus qui regnat in coelis.
LA PASSIÓ.
-HH-
I
St
31
Cris
m
ans lo
i
queüs di
re
cre — ^uéii de la pas-sí-ó
nos-lrc Se-
i
21
73
2]
lyor.
de
to — ta
n
3
I
S
la
COR —
ver
qge en — tr£
21
sàr
lo marí- co que fea Sant
1 1 'í
(m tar.
i
gall
— 47
Chrislians lo que 'us diré : — creureu de la Pasió dels Apòstols y deixebles, — de Jesu-Ghrist Nostre Senyor: y de tota la conversa — que entre ells va passar; al manco la de Sant Pere — quan sentí lo Gall cantar.
Un Dijous Sant de capvespre — com estava ordenat, digué Jesús ais Deixebles — que vajan à la Ciutat : «allí trobareu un home — ab un canti d' ayga en mà, seguíulo fins à la porta — de ahont veureu que entrarà.»
Los Deixebles humilment — fan io que '1 Mestre 'Is ha dit, \anse à Jerusalem — perquè Dèu n' era servit. Allí entrant à la Vila, — davant d' ells se demostrà un home ab gran alegria ,. — ab un canler d' ayga en mà.
Direu al amo de casa , — que jo vos hi he enviat, que vull celebrar la Pasqua, — puig lo temps es arribat. Demanareu una Taula, — comensàula de parar, esta nit los meus Deixebles — ab vosaltres vull sopar.
Quan Jesús fou en la taula — en casa Simeòn Leprós, humilment li presentaren — aquell menjar tant preciós. Dix Jesús estàs paraulas, — comensantse à contristar: « ab gran desilg esperava — de menjar aqueix sopar.»
Quan Jesús íou en la Taula, — segons escriu Sant Malheu: « esta nit los meus Deixebles — hu de valtres me trahiréu. Ja fujiràn las Ovellas — quan lo Pastor pres serà, los Soldats tols à la una — deixeràn llur Capità.
Lo qui à mi me trahirà — posarà la mà ai meu plat , y ell se'n portarà '1 bocí — que per mi està reservat. T vindrà lo Fill del home, — puix així promès està, crucificat serà lo Home, — Dèu glorificat està. »
Miràu quanta amistat porta — ^Jesu-Christ à n' al traydor, que posan junts la mà al plat, — qu'es voluntat del Senyor. Per veure si 's penediria — no '1 volgué escandalisar, perquè portava la bossa— de lo vendre y del comprar.
— i8 —
Diu Sant Pere gloriós : — « Senyor , may vos deixaré , avans moriré per Vos, — Senyor, que no fugiré. Y si algú se escandalisa — escandalisat seTk , que jo '1 ne perseguiré — ab lo coltell en la mé.»
« Mira lo que io 't dlch , Pere, — mira en esta santa nit, antes que lo Gall no cante — juraràs que no m' has vist: y totas las teuas obras — ab mi vindràs à ignorar, lins dir no coneixes Y Home — que es lligat en lo Pilar.
Encara dich mes avant, — mira, Pere, que faràs, antes que lo Gall ne cante — tres voltas me negaràs. * Llavors lo beneyt Sant Pere — comensà de contristar, volgué entendre lo misteri — que en la Taula se va obrar.
Fiuidas estàs paraulas — acabaren de sopar; Jesús pren la tovallola^ — la bacina en 1' altre mà. Per mostrarnos la Doctrina — los peus los volgué rentar, à fins en los peus de Judas — Jesu-Christ se va inclinar.
Diu Sant Pere gloriós : — «Senyor , vos no'm rentareu;» <( Tú no rebràs lo meu Gos — si jo no 't rento los peus.» «Rentéume donchs las mans solas-que los peus no*m vull rentar. » « Lo que ja està net, Pere, — no fretura de rentar.
Deixebles, tots sou mol nets — de culpas y de pecats, si no es aquell mal enterch — Deixeble tan desditxat. Mira lo que jo 't dich, Pere, — tot ne passa en veritat, valdria mes que en la terra — un home tal no fos nat. »
Jesús may fa ninguna obra — sinó ab gran cumpliment, va posar la tovallola,— y ordenà 'I Sant SAGRAMENT : « Qni menjarà la Carn mia , — y de la mia sanch beurà , si n' es mort cobrarà vida, — si es viu bé morirà.»
Judas també combregà — possehit ja del Dimoni, Jesu-Christ li va parlar: — « vesten acabar ta obra.» Ningú d' ells may entengueren — lo que Jesús va parlar, pensant potser li dolia — quan Judas se va penjar.
Quan Judas se 'n fou anat — Jesu-Christ feu un' Sermó. « haja pau entre vosaltres — y no hi haje mes rencor: lo que lo mes petit vulla — lo mes gran també ho voldrà , que jo pregaré al meu Pare — vos tinga tots de sa mà.
Un poch estaré ab vosaltres, — mes tanlost me 'n aniré, teniu ferma Y esperansa — que al ters dia tornaré : de Adam la gran cayguda — Jo la tinch de reparar, y las Ovellas cautivas — aniré Jo à rescatar.
Allí ahon Jo aniré — valtres no podeu venir,
— 19 —
que per conservar la Fé— haveu de restar assf. (inan se vindrà la jornada — Jo vos vindré à cercar, y vos donaré una vida, — la qual sempre durarà.
Quan anireu per lo Mon — predicant la Santa Fé, Deixebles, ab lo meu nom — aeslruiréu à Llucifè' : y en mostrarli la Creu mia — ahon me posaran demà, ahont se vulla que sia, — ab lo meu nom fugirà. »
Conlemplàulo dins del hort — com estava agenollat, aguardant la trista mort — ab tanta humilitat. Los Sants Pares y Profetas — may cessavan de clamar: « Jesús, puig lo temps se acosta, — veníunos à llibertar.»
La segona oració — ne va fer lo Fill de Dèu, quan lo Galzer de passió — li aportà Sant Miquel. «L Acceptàulo, Jesús Dèu, — que aquesta tf ha do passar la vostra Santa Persona, — si lo mòn voleu salvar.»
Quan Jesús hagué aceplat — lo Calzer de passió, se girà à sos Deixebles, — que dormian de tristor: «Esta nit los meus Deixebles, — tots me voliau aydar, ara solament una hora — ab mi no podeu vetllar.
Despertàu los meus Deixebles — y direm Oracions, que Déu nos do paciència — en nostras tribulacions. Lo enemich del Fill del Home — esta nit no dormirà, per guiar que '1 Fill del Home — lo pugan cruciíicar.
Lo enemicho may ha sabut, — ni enlós perfectament, que Jo sia la virtut — del Pare Omnipotent; ni entendre lo Misteri — de la Santa Trinitat à fins que lo meu Deixeble — falsament me haurà besat.
Ja se acostan las tenebras, — però anemsen aviat, que ja sento las cadenas — ab que tinch de ser lligat; qui tindrà coltell ó gladi — bé lo podrà guardar, perquè tots son gent de armas — los que'm venen à cercar.»
Llavors Judas arribà — ab los Jueus ab grans crits, Jesu-Christ lo va parlar: -«^quécercàu los meus amichs?» Ells llavors cauhen en terra — en sentir Jesús parlar, fins que plagué à Jesús — ningú d' ells se va aixecar.
«Diumenge era ab vpsaltres-que'm feyau mòlt gran honor, ara veniu tots ab armas, — com si fos un malfactor. » Ell los diu: «veniume àpendre — que'us ne dono llibertat, cumplit se han las Profecías — del que està profetisat.»
Llavor Judas lo besà — à la galta preciosa ; prestament se va acostar — aquella gent rabiosa :
I
— 20 —
Llavors lo beneyt Sani Pere — volguèls fer tornar afirasv. y va tallar la orella — à Màlcos, criat de Caifàs.
«Torna lo teu coltell, Pere, — à son lloch acostumat; qui de coltell feriria, — de coltell serà nafrat.» n tocant Jesús la orella — prestament la va curar, quan veren semblant Misteri — mes se varen indignar.
En casa de Anàs portaren — à Jesús pres y lligat,
gerque la anyada passada — tenia '1 Pontificat, intre de una gran sala — aquella nit va passar Christo ab'làs mans lligadas — arrimat en un Pilar.
Diu. Sant Pere à Sant Joan — seguim tots à Jesu-Chrisf ara no 'ns coneixeran , — perquè es obscura la nit. A dins de aquella sala — los dos se varen entrar , perquè Sant Joan de casa — era mòlt familiar.
Quan Sant Pere va sentir —maltracta van al Senyor , la sirventa li va dir : — «^Tú els de aquell Malfactor?» «No*lconech, digué SantPereiT'-íIgnocent me fas lornarf «Dicte que u'ets Galileo , — jp 't conech ab lo parlar.»
La sirventa may callava — perquè n' es cap de pecat : «Dicle q)ie tu ets Deixeble — de aquell endemoniat b «No'l conech, digué Sant Pere. — ignocent me fas tornar;» «Dicte que n' ets Galileo ; — se 't coneix ab lo parlar. »
Respon un criat de casa — servidor del Sacerdot : «Aquest perseguia à Malcos — quant eram dintre del Hort. » «No'l conech,)) digué Sant Pere,- ab jurament ho afirmà;, tant prest com la Fe li falta — IcTGall se posa à cantar.
Jesús ne mira à Sant Piere— quan lo Gall hagué cantat:
Srestament isqué de casa — à plorar lo seu pecat, iu la Santa Escriptura , — que es cosa de contemplar , que 'Is ulls de la sua cara — pareixian una mar.
Humilment ne respongué — Jésu-Christ al Pontifice : «Digas, ^per qué me interrogas-de mos costums y Doctrina?" A los de la Sinagoga — davant lots he predicat , interroga tot lo Poble — que dirà la veritat. »
Llavors Malcos lo ingrat, — oblidat del benefici , un bofet li va pegar : — «^ Axí parlas al Pontifice ? » Porlantne ía ma armada — fortament li va pegar en aquella fas sagrada, — quels àngels miran de grat.
Respongué mòlt humilment — Jesu-Christà ne 'I criat r «Si mal parlo al Pontifice , — digas ^ab qué he errfít? ï si bé , ^ per qüé me jpegas — sense trobar en mi error fiy
— 21 —
Contemplem com maltraclavan — à Jesús nostre Senyor.
Lo divendres quant fou dia — portàrenlo à Pons Pilal , perquè n' era President — del Emperador enviat. Llavors en aquella hora — que '1 hagué interrogat, lo envià al Rey Herodes — que 's tronava en la Ciutat.
Quan Herodes lo vegé — digué als cavallers seus : «Per cert ne trobo gran pler — de veure al Rey de Jueus. Mireu que bé me ha servit — lo senyor en Pons Pilat ; , eram mòlt grans enemicbs, — y ara cobram amistat. »
Herodes lo interrogà , — mes Jesús no respongué , y veyent no li parlava — mòlt admirat ne estigué, uiéra que potser la causa — que Jesús no li ha parlat era perquè el Rey Herodes — estava excomunícàt.
Herodes per menysprearlo — ja de blanch lo feu vestir. ^íA casa Pilat tornaulo , — puig à mi res no 'm vol dir. Jo no sé la causa sua , — ell ab mi no ha parlat ^ digàuli las mans li beso — per la nova amistat.»
Los Jueus altre vegada — prengueren al Fill de Dèu , davant Pilat tots cridavan:-«Muyra, muyra, vaje en Creu.» (í Crucificàulo vosaltres , — los respongué Pons Pilat , perquè may enire Escripturas — jo tal Lley no he trobat.»
Pons Pilal li preguntava: — «Digas ^els rey del Jueus?» Jesu-Christ li va parlar: -«Pmgque'u dius, ^perquè no'u creus?»
(( Assó no es lo meu regne, ^ni may lo he atministrat :
dicle « ^ que ets Rey de Judea ? » — « Diu Pilat la veritat.»
Diu Pilat: «no trobo causa , — que sia causa de mort , si ell vos ha fet agravi ,-^jo '1 faré assotar mòlt fort.» Pensant que així estaria — tot le Poble acontentat ; però ab grans crits eridavan : — « que sia crucificat.»
Ab gran fúria assotaren — los Jueus al Fill de Dèu , cinch mil assots li donaren — ab diferents instruments* Tot lo cos li maltractaren — per pagar nostre pecat, plorem com plorà Sant Pere-quant veu queU Gall ha cantat.
«Puig que Rey es aquest Home-aixi ho diuhen los Rabins, fassàmliuna Corona — de puntas de jonchs marins.» ¥ dos de la Sinagoga — se 'n anaren al mercat à comprar una Corona — pera posarli en son cap.
Quan tingueren la Corona — al sant cap li han ficada , per afligir sa Persona — ab bastons li han apretada. La cara li han tapada , — saludantlo ab deshonor y^ de setanta y dos espinas — coronaren al Senyor.
— 22 -
Moll volia Pons Pilal — que Jesús no prengués mori ; aixi '1 trau à la finestra — pera rebre algun conort. Dient : « veus aquí lo Home — que m' haveu encomanat , y miràu entre vosaltres — si serà prou castigat.»
Quan Pilat sentí la gent — que cridavan: «íoí-/e, tol^le * «per cert que sou mòlt dolents — de fer morir aquest Home. Puig que vostra lley ordena — que un home se llibertàs , llibertem pues à Jesús , — y sentenciàm à Barrabàs.»
« Deixa estar à Barrab&s , — lot lo poble respongué , crucificàu à Jesús , — que aixís al poble convé.
Y muyra donchs aquest Home — per guardar algun excés.» Diu Pilat, e:no li veig causa, — ni abasta tol sou procés.»
Dos testimonis cercaren — falsos per testificar, perquè Pilat à las horas — lo hagués de condemnar. Però entengué la mentida , — aygua vol pera las mans , dient: «jo no linch la culpa, — cayga sobre vostres sanchs.»
Ab gran fúria cridaren — tots los Jueus ab un crit : « vinga ja sobre nosaltres — la sanch de aquest inich.
Y no sols sobre nosaltres , — nostres fills volem posar , condempna prest aquest Home, — que '1 volem crucificar.»
Lo endemà era festa ; — mpll ne tardava als Jueus que la sentencia fos dada — per carregarli la Creu. Essent ella tant pesada , — temeren no 'Is desfallís , que no li caygúés en terra , — per lo camí no morís.
Quan los Jueus varen veure — gue rossegava la Creu , férenli posar darrera — à ne 'I Simón Cirineu : y no per pietat alguna , — que bè '1 ne varen pagar ; sinó perquè lemian — que no hi pogués arribar.
En lo carrer de Amargura — vostre mare os .encontrà , plena de mòlt gran tristura — preslamenl vos abrassà. Ningú d' ells la va tocar — que *s voluntat del Senyor ; caminant al mont Calvari — sentireu mòlt grani dolor.
Quan allí fou arriba't , — aquella gent inhumana , mòlt prest vos han despullat — de vostra roba sagrada. La sanch de nou vos brollava , — que eixia per lot lo Cos, y los sayons prest jugaren — sobre del vestit la sort.
Després de haverhos clavat — en la preciosa Creu, los Jueus tots à la una — vos feyan burla y menyspreu. Però Vos al vostre Pare — los haveu encomanat , que 'Is tinga misericòrdia — y 'Is perdono llur pecat.
Sobre la Creu vos posaren, — així hu digué Fons Pilaf ,
— 23 —
la causa de vostre agravi , — ab aquell Títol honrat.
En tresllenguas ho ha dictat-pcrque així tots bo entendrem,
dient lo Títol : « Jesús — Nazareth, Rey de Jueus.»
No pogué estar amagat — en vos lo diví amor , perdonant en aquell lladre — que 'us confessà per Senyor. Perdonant lo que devia — y tot altre pecat : perquè en vostra mà dreta , — en Creu estava posat.
A vostre mare digueren : — «Dona, aquí està vostre filU> A sant Joant la donareu — com à clar y net Espill. Sant Joant la prent per Mare, — puig que Jesús ho ha manat, que may tals cambis se veren — ab temps tan abrevial.
Quan Jesús se véu clavat — y obert tot lo sèu cos , cridant està à son Pare — li done algun socós. Ja que ell mort per amor — de beure ha demanat, porlàrenli fel y vinagre ; — no '1 vol quant lo ha gustat.
9.Consumatum esb) exclama — Jesu-Christ nostre Senyor, quan la mort se acosta — tractanlo ab gran rigor. Cumplit ha las Profecías — que de ell estava parlat , sens fallar una paraula — del que Dèu ha ordenat.
Bé savem perfectament , — que als inferns devallà , y deslliurà al Sants Pares , — y de allí se 'Is ne portà donantlos la sua vista — de glòria ab cumpliment , anà à veurer à sa mare — ab tant rich companyament.
Perdona nostre pecat , — Jesu-Christ nostre Senyor, si en res havem errat — en la mort y Passió. Y la humil Verge Maria — que nos vuUa ajudar y Sant Jaume de Galícia — per tols ne vulla pregar.
TORNADA.
Jesu-Christ la Passió vostra — tots la devem contemplar , al manco la de Sant Pere — quant sentí lo Gall cantar.
NOTA.
Tot quant posem per nota à la Passió publicada en lo segon volum ( pàg. 21 ) podria servir per nota à la present. Una sola diferencia hi ha que fer entre las dos , y es , que Y autor de la primera es desgonegut, essent aixis que la d' aquesta ja se sab que fou escri-
— -24 —
ta per Francisco Balart, de Reus, poeta del segle xviii, com aixis ho diguérem en la nota abans nomenada.
Àlli deyam també : c Entre las pasmns , la mes popular ( encara que la lletra no *u sia , pus se coneix lo nom del autor ) es la coneguda ab lo nom de Pa- ssió de Sant Pere. Per Quaresma y setmana santa no se sent altra cosa en las botigas de las ciutats hont hi ha fadrinas que hi travallan y en los portals de las masias ahont van a cantaria los pobres al mateix temps que captan. >
Pocas versions verament populars coneixem sobre lo mateix as^umpto. Potser una rahó qu' espliqui en certa part sa poca abundo, es la popularitat que ha gua- nyat la que avuy nos ocupa.
Una de las vellas que encara sura es la que anem à posar à ratlla seguida , si bè sols ne donàm un tros.
Bon Jesús vuy cantar bon Jesús y Maria y la mort y passió que al divendres'patia.
Salvéume lo hon Jesús salvéume V ànima mia.
Vos estavau dintre i' hort ab lo cor plé d' angunia , sanch y aiga vau suar fins que per terra 'n corria.
Salvéume lo hon Jesús , etc.
Devalla un àngel del cel , al davant vostre venia. Ja 'us diu qu' haveu de morir si salvar lo mon voliau.
Salvéume lo hon Jesús , etc
— 25 —
lesus s' abrassa ab la creu tot dihent : (da mort que vinga.» Ja arriban allí 'Is Jueus tots plens de ràbia y malícia.
Salvéume lo bon Jesm , etc.
Ja 4 presentan à Pilat que Caifàs li remetia ; Pilat la fet coronar ab setanta y dos espinas.
Salvéume lo bon Jesm , etc.
LO COPMTE florís.
•+IM^
i
sa —
m
1^' i r
lea Ws lo ]
ï
0 meu pa -re qua nefe
^m
dot-z'anyj se ma —
Joa tindi
IT 1 ] T
dol2'- agrs yli - na
^
ko- ra yca— ca — Tornada
ne Jó fa —
— 31 —
-Ja sabeu vos lo meu pare-que a ne'ls dotze anys se maridan Jo 'n tinch dotze anys y un hora — y encare ne só fadrina ,
Ay amor , qui es lo c^ue ho fa ! Ay amor, qui gosaria!
—Tots mos regnes he trascat — y marit no 't trobaria si no fos lo compte Florís — y encara te muller viva.
— Lo compte Florís vull jo, — compte de Florís voldria. Fassàume fer un dinar — fassàulo fer desseguida
y mentres sereu à taula — li parlareu de part mia.» Lo rey molt prompte obehí — la paraula que sentia. Lo rey ha fet fé un convit , — tots los comptes hi havia , y també lo corante Florís — que molt estimat tenia. Mentres estava cíinant — estàs paraulas diria : -Compte Florís, compte Florís-tu t'has de casà'ab ma íilla. -^ Com pot sé això Senyor Rey-si ne tinch la muller viva ?
— Compte mata à ta muller — que 't daré la meva íilla. — iCom pot esse' això Senyor — matà à qui no'u mereixia?
— Mata compte à ta muller — ^i no tots dos moriríau.» Lo compte se 'n torna a casa — ab cara molt entristida. Sa muller lo va esperar — en un passeig que hi havia. — De qu'estéu trist lo meu compte— de qu'estéu trist, amor mia?
— Comptesa ja 'us ho diré — aixís que n' arribi '1 dia ? Quan ne foren al sopar — no pot sopar d' agonia.
La cadira allí hont ell sèu — à los seus sospirs cruixia y lo plat que te al davant — tot de llàgrimas s' omplia.
— Que teniu lo meu amor — que no sopeu d' agonia ?
— Comptesa ja 'us ho diré — aixís que n' arribi '1 dia. Anémnosen à dormir — que allí al menos dormiria.» De sa cambra treu als fills — cosa que fer no solia, sols hi deixa '1 mes petit — per si mamar gens volia.
— Bon compte perquè allunyeu — als fills que Déu nos envia?
— Comptesa ja 'us ho diré — aixís que n' arribi '1 dia. »
- 32 —
Al punt de la mitja nit — ni V un ni Y altre dormian. — Que teniu lo meu espòs — que no dormiu d' agonia?
— Ara si que 'us ho diré — que mes callar no podria. Comptesa, lo rey m' ha dit — que jo li portés sanch viva.
— Mateu à baix del estable — lo cavall que jo hi tenia.
— Muller això no pol ser — que '1 rey ho coneixeria. Lo rey avuy m' ha manat — que despartirnos haviam ; també'l rey me te manat — que'm tinch de casà'ab sa filla. — Com pot ser bon comte, això — tenir duas mullers vivas? — Es que també m'ha manat — que'us haig de llevar la vida. — Portem à casa mos pares — novas de mi no sabrian, jo criaria 'Is infants — millor que la que vindria.
— Com pot ésser, ma muller, — tenir duas mullers vivas? — Compte per tú moriré — compte per tú moriria. Baixeten baix de la escala — porta aquellas telas finas que jo n^ havia brodat — al temps que n' era fadrina, ab ellas me cobriràs, — de mortalla 'm servirian; també deixam genollar — y dir quatre Ave-Marias una per 1' ànima vostra, — una per Y ànima mia, una per qui 'm fa matar — no tin^a punt d' alegria , una per la qui vindrà — que no hi veja nit y dia. Mentres que 1' està matant — un patge del rey arriba. » — Compte mata à ta muller — si no també moririas. »
VARIANTS.
Vers S,
— Tot Mallorca n' he trascat — y marit no 't trobaria à no se '1 comte de 1' Arca — que tè infans ; muller viva.
Vers i8.
Troba la seua comptesa — que à son camí li sortia.
Vers 20. — Anem à sopar comptesa — que sopant us ho diria.
Vers 25. Comptesa anémsen al llit — qu' en lo llit jo 'us ho diria.
— 33 —
V^rs 31.
iQné leniu lo meu marit? — ^De qué esléu trist , amor
( mia ? Vers 44.
Bàixciten baix la escala — porta aquellas telas finas.
Vers 46,
y en lo mitj d' aquellas telas — n' hi ha un brot de inedi-
( eina. Vers 21,
No 'm treguis moltas viandas — que 'ns basta un platet
( d' oiivas. Vers 36,
Que un ó altre ha de morir , — que departirnos haviam.
NOTAS.
Esta canso es una traducció mes ó menys catalani- sada de la castellana que du per titol Conde Alarcos, y que mes avall publiquem. Aquests apartaments del castellà eran mòlt en us en los romansos dels últims segles j en los quins la musa catalana , que comensa abeurantse en la provençal , finia imitant à la castella- na. En una versió mòlt vulgar y de gens de valor literari, que podriam y podem nomenar moderna, se hi ha afegit una ii diferent à la de la versió castellana. Diu aixís en ella la mare despedintse de sos fills :
Hamàu mon fill preciós que no 'us ne tornaré à dar, ton pare m' ha de matar , altra mare tindreu vos. —
— 34 —
Com va ser punta de dia que la volia matar un àngel li revelà : «ja es mort lo rey ab sa filla son pare està dins Y infern sa filla per companyia.» Se donaren un abràs que desferràs no podian ; aquí quedaren los dos ao gran perfeta alegria.
En algunas versions , principalment mallorquinas ^ se nomena la canso del Compte de V Arca , vera imi- tació ó plaji del nom de la castellana Àlarcos de Pere de Riano , que per las moltas» bellesas que conté y per- què pot servir de complement à la nostra versió cata- íana la publiquem encara que sia molta sa llargària.
VERSIÓ CASTELLANA.
Retraida està la Infanta — bien así como solia , viviendo muy descontenta — de la vida que tenia , viendo que ya se pasaba — toda la flor de su vida , y que el Rey no la casaba , — ni tal cuidado tenia. "Entre sí eslaba pensando — à quién se descubriria , y acordo Uamar al Rey — como otras veces solia , por decirle su secrelo — y la intencion que tenia. Vino el Rey siendo llamaao , — que no tardo su venida : vídola estar apartada , — sola està sin companía ; Gonociera luego el Rey — el enojo que tenia. — ^Qué es aquesto, la Infanta? — ^Qué es aquesto, hija mia? Gontadme vuestros enojos , — no tomeis melanconía , que sabiendo la verdad — todo se remediaria. — Menester serà , buen Rey , — remediar la vida mia , que à vos quedé encomendada — de la madre que tenia. Dédesme , buen Rey , marido — que mi edad ya lo pedia ; con vergüenza os lo demanda— no con gana que tenia ^
- 35 -
que aquestos cuidados tales — ú vos , Rey, perfenecian.— Escuchada su demanda — el buen Rey la respondia :
— Esa culpa , la Infanta , — vuesira era , que no mía , que ya fuérades casada — con el príncipe de Hungría. No quiststes escuchar — la embajada que venia,
pues acà en las nueslras cortès, — hija, mal recaudo habiír, porque en lodos los mis reinos— vueslro por igual no liabia, s4 no ef'd el conde Alarcos , — que hijos y muger tenia.
— Convidadlo vos , el Rey , — al conde Alarcos un dia , y despues que hayais comido — decidle de parte mia , decidle que se acuerde — de la fé que dél tenia ,
la cual el me prometiera — que yo no se la pedia , de ser sierapre mi marido — y yo que su muger seria. Ya fui deUo muy contenta — y que no me arrepentía. Si la Condesa es burlada , — que mirarà lo que hacia , que por él no me casé — con el príncipe de Hungría : si caso con la condesa — dél es culpa que no mia. — Perdiera el Rey en la oir — el senlitio que tenia , mas despues en sí tornado — con enojo respondia. — No son estos los consejos — que vuestra madre os deciaT i Muy mal mirastes , Infanta , — do estaba la honra mia ï Si verdad es todo eso — vuestra honra ya es perdida : no podeis vos ser casada- — mientras la Condesa viva. Si se hace el casamiento — por razon ó por juslicia , en el decir de las genles — por mala sereis tenida. Dadme vos , hija , consejo , — que el mio no bastaria , que ya es muerla vuestra madre — à quien consejo pedia.
— Yo vos lo daré , buen Rey , — d" este poco que tenia : mate el Conde à la Condesa — que nadie no lo sabria , yeche fama qu' ella es rauerta — de un cierto mal que tenia ^ y tratarse ha el casamiento — como cosa no sabida.
D' esta manera , buen Rey , — mi honra se guardaria. — D' allí se salia ei Rey , — no con placer que tenia ; lleno va de pensamientos — con la nueva que sabia ; vido estar al conde Alarcos , — entre muchos , que decia :
— 6 Q"^ aprovecha , caballeros , — amar y servir amiga y
aue son servicios perdidos — donde lirmeza no habia? 0 puede por mi decir — aquesto que yo decia , que en el tiempo que serví — una que tanto queria , si muy bien la quise entonces — àgora mas la queria ; mas por mi pueden decir, — quien bien ama tarde oblidar- —
- 36 —
Estàs palabras diciendo — vido al buen Rey que venia , y hablando con el Rey — de entre todos se salia. Díjole el buen Rey al Conde — hablando con cortesia : — Gonvidaros quiero, conde, — por manana en aquel dia, que querais comer conmigo — por lenerme compania.
— Que se haga de buen grado — lo que Su Alleza decia: beso sus manos reales — por la buena cortesia ; detenerme he aquí manana — aunque estaba de partida , que la Condesa me espera — segun carta que me envia. — Ótro dia de manana — el Rey de misa salia ;
luego se asenló à comer , — no por gana que tenia , sinó por hablar al Conde — lo que hablarle queria. Allí fueron bien servides — como à Rey pertenecia. Despues que hubieron comido ,— toda la gente salida , quedòse el Rey con el Conde — en la labla do comia. Empezó el Rey de hablar — la embajada que traia. — ünas nuevas traigo, Conde, — que d' ellas no me placia^ por las cuales yo me quejo — de vueslra descortesia. Prometisles à la Infanta — lo que ella no os pedia , de siempre ser su marido — y à ella que le placia. Si à olras cosas pasasle — no entro en esa porfía. Otra cosa os digo , Conde, — de que mas os pesaria : que mateis à la Condesa — que así cumple à la honra mia : echeis fama de que es muerla — de cierto mal que tenia , y tratarse ha el casamiento — como cosa no sabida , porque no sea deshonrada — hija que tanto queria. — Oidas estàs razones — el buen Conde respondia :
— No puedo negar , el Rey , — lo que la Infanta decia , sinó que otorgo , es verdad , — todo cuanlo me pedia. Por miedo de vos , el Rey , — no casé con quien debia , ni pensé que Vuestra Alteza — en ello consentiria.
De casar con la Infanta — yo , senor , bien casaria ;
mas matar à la Condesa — senor Rey , no lo haria ,
porque no debe morir — la que mal no merecia.
— De morir tiene , buen Conde — por salvar la honra mia,
pues no mirastes primero — lo que mirar se debia.
Si no muere la Condesa — à vos costarà la vida ,
que por la honra de los reyes — muchos sin culpa morian,
que muera pues la Condesa — no es mucha maravilla.
— Yo la mataré , buen Rey , — mas no sea la culça mia : vos os avendreis con Dios — en el fin de vuestra vida ,
37
y pTomelo à Vueslrn Alleza , — à fé de caballeria. que me escriba por traidor — si lo dicho no cumplia' de matar a la Condesa , — aunque mal no merecia. Buen Rey , si me dais licencia — luego yo me partiria. -Vades con Dios, el buen Conde,*ordenat vueslra partida.- Llorando se parle el Conde — llorando sin alegria ; llorando por la Condesa — que mas que à si la queria. Lloraba tambien el Conde — por Ires hijos que tenia , el uno era de teta , — que la Condesa lo cria , que no queria mamar — de tres amas que tenia si no era de su madre — porque bien la conociaj los otros eran pequefíos , — poco sentido tenian. Antes (jue el Conde llegase — estàs razones decia : — iQuién podrà mirar, Condesa, — vuestra cara de alegria, que saldréis à reeibirme — à la fin de vueslra vida? Yo soy el triste culpad« , — esta culpa toda es mia. — En diciendo estàs palabras— ^ya la Condesa salia , que un page la habia dicho — como el Conde ya venia» Yido la Condesa al Conde — la tristeza aue tenia , vióle los ojos Uorosos — que hinchados los tenia de llorar por el camino — mirando el bien que perdia. Díjo la Condesa al Conde: — «Bienvengais, bienaemivid^l ^Qué habeis, el conde Alarcos?— ^Porqué ílorais, vida mia, que venis tan demudado — que, cierto, no os conocia? No parece vuestra cara — ni el gesto que ser solia ; dadme parle del enojo — como dais de V alegria. ; Decidmelo luego , Conde , — no mateis la vida mia 1
— Yo vos lo diré , Condesa , — cuando la hora seria.
— Si no me lo decís r Conde , — cierto yo reventaria.
— No me fatigueis-, sefiora, — que no es la hora venida , cenemos luego , Condesa , — d- aqueso qu' en casa habia.
— Aparejado està, Conde, — como otras veces solia.— Sentóse el Conde à ta mesa , — no cenaba ni podia , con sus hijos al costado , -^que muy mucbo los queria. Echóse sobre los hombros ; — hizo como que dormia ; de làgrimas de sus ojos— toda la mesa corria. Miràbalo la Condesa — que la causa no sabia ;
no le preguntaba nada — que no osaba ni podia. Levanlóse luego el Conde , — dijo que dormir queria ; dijo tambien la Condesa — que ella tambien dormiria ; nas entre ellos no habia sueno -<^ si la verdad se deciar-
— 38 —
Vanse el Conde y la Condesa — à dormir donde solian : dejan los ninos de fuera — que el Conde no los queria : llevàronse el mas chiquito — el que la Condesa cria. El Conde cierra la puerla — lo que hacer no solia. Empezó de hablar el Conde — con dolor y con mancilla.
— Oh desdilxada Condesa , — grandeïué la lu desditxa !
— No soy desdilxada , Conde , — por dilxosa me tenia solo en ser vueslra muger , — esta fué gran ditxa mia.
— Si bien lo mirais, Condesa, — esa fué vueslra desditxa! Sabed que en tiempo pasado— yo amé à quien bien servia, la cual era la Infanta.— Por desditxa vueslra y mia
Sroraeti casar con ella ; — y à ella ^ue le placia , emàndame por marido — por la fé que me tenia. . Puédelo muy bien hacer —por razon y por justicia : dijómelo el Rey su padre — porque d' ella lo sabia. Otra cosa manda el Rey — que toca en el alma mia : manda que murais , Condesa , — à la fin de vueslra vida ,
Sue no puede lener honra — siendo vos, Condesa, viva. — e qu' esto oyó la Condesa — cayó en lierra morlecida : mas despues en sí tornada — estàs palabras decia : — Pagos son de tóis servicios,-Conde, con que yo os servia ! Si no me malais , el Conde , — yo bien os consejaria : enviédesme à mis tierras — que mi padre me ternia , JO criaré vuestros hijos — mejor que la que vernia y os manlendré caslidad — como siempre os mantenia. — De morir habeis, Condesa, — en anles que venga el dia. — Dien parece , Conde Alarcos, — yo ser sola en esta vida; porque lengo el padre viejò — mi madre ya es fallecida , y mataren à mi hermano — el Imen Conde Don García , que el Rey lo mandò matar — por miedo que dél tenia I No me pesa de mi muerte — que yo de morir tenia , mas pésame de mis hijos , — que pierden mi compafiía ; hacémelos venir , Conde , — y veran mi despedida. — No los vereis mas , Condesa , — en dias de vueslra vida : abrazad ese chiquillo — que aqueste es el que os perdia. Pésame de vos , Condesa , — cuanto pesar me podia ; No os puedo valer , senora , — que mas me va que la vida; encomendàos à Dios , — qu' esto de hacerse tenia.
— Dejeisme decir , buen Conde, — una oracion que sabia. — ^Decíla presto, Condesa, — antes queamanezca el dia. — ^Presto r habré dicho, Conde,- no estaré un Ave Maria. —
— 39 —
Hincó rodillas en la lierra — y esta oracion decia: « En las llis manos , Sefio'r , — encomiendo el alma mia : « DO me juzgues mis pecados — segun que yo merecia , (( mas segun tu gran piedad — y la tu gràcia infinita.» Acabada es ya , buen Conde , — la oracion que yo sabia. Encoffliéndoos esos hijos — que entre vos y ml habia , y rogad à Dios por mi — mientras tuviérades vida , que à ello sois obligado — pues que sin culpa moria. Dédesme acà ese chiquito — mamarà por despedida.
— No le despertais, Condesa, — dejadlo estar que dormia, sinó que os pido perdon — porque ya se viene el dia.
— A vos yo perdono , Conde , — por amor que vos tenia; mas yo no perdono al Rey , — ni à la Infanta su hija , sinó aue queden citades — delante 1' alta justicia , que allà vayan à juicio — dentro de los treinta dias.— Estàs palabras diciendo — el Conde seapercibia; echóle por la garganla — una toca que tenia , apretó con las dos manos — con la fuerza que podia : no le afloja la garganla — raieotras que vida tenia. Guando ya la vido el Conde — traspasada y fallecida , desnudóla los vestides — y la roba que tenia : «cbóla encima la cama — cubrióla como solia ; desnudóse à su costado — obra de un Àve Maria ; levantóse dando voces — à la gente aue tenia.
— Socorred , mis Caballeros, — que la Condesa se fina 1— Hallan la Condesa muerta — los que à socórrer venian. Así murió la Condesa — sin razon y sin justicia ;
mas tambíen todos murieron — dentro de los treinta dias.
Los doce dias pasados — la Infanta ya se moria ;
el rey à los veinte y cinco — el Conde al treinteno dia.
Allà fueron à dar cuenta — à la justicia divina
acà nos dé Dios su gràcia , — y allà la glòria cumplida.
En Agustí Duran acompanya aquest romans ab la següent nota : — c Este romance , mas bien de amor que caballeresco , se coloca como tal entre los del Ci- cló Carlovingio , por ser una historia hecha à seme- janza de la del Conde Claros , y por contener vesti- gios de las costumbres feudales , y del podçr que a
— 40 —
veces el Senor ejercia sobre sus feudatarios beneficia- dos. Aquí el Conde Marcos es un cjemplo de ello ,. y de que tal vez en algunos próceres ^ especíalmente en Espana, se sacrificaba mucbo à la fidelidad de los mo- narcas. La sapersticion de los emplazamientos ante el juicio de Dios , que era comun en los siglos medios , y en particular en la època de nuestro Fernando IV , dicho el emplazado « ó su recuerdo debió influir mu- cbo en el poeta para la catàstrofe de su romance ; el cual es uno de los que ofrecen situaciones mas tíernas y patéticas , por mas que inverosimiles parezcan los medios de alcanzarlas. La misma ruda é inartificiosa sencillez con que estan espresadas , contribuye a que resuenen mas y mas en lo intimo del corazon. Lop& DE Vega formó con esta fabula su interesante comèdia de La fuerza lastimosa; y Guillen de Castro y Mir- rademescua , cada uno por su parte escribieron víïl drama intitulada El Conde Alareos.
LAS JOYAS DE BODA.
■ «tm»'
1 n'c — rau tres Jipi — zc —
Be— las as-sm— la-
na ne àu al' al-trajQqan tm-ira loios-titjs
^ ^ ^ "^ "^ ,
lanl? ^ L'u m le èu aï d- iraiUoanm-
Torna»
à ^ lo nos-fre ía — lant? Com nn
Ic-ja HM — Ic— ja mni — Ic— ja cflin. — lum—
le-ja ala fa— lla lo
— 45 —
Si n' eran tres donzelletas — assentadas en un banch. La una ne diu àTaltra — «Quan vindrà '1 nostre galant. »
I Com rumbeja lo ram à la fulla com rumbeja la fulla à lo ram !
Li respon la mes grandeta — «Lo meu ne tardarà un any. » Ja respon )a mitjaneta : — «Lo meu no trigarà tant. » Ja respon la mes xiqueta: — « Lo meu ja n' està arribant.» La mes gran ix en finestra — te me'l veu veni' pèl camp ab las mulas ensilladas — y los patges al davant. La xica baixa la escala — ix à rébrel al portal. Las primeras parauletas: — « lAy, perquè trigavau tant! » Las segonas parauletas: — « ^Quinas joyas me portàu?... — Las joyas que jo te n' porto — no se si t' agradaran, no son sabatas ni mitjas, — ni satins valencians, no son fetas d' argenters — ni tampoch de cristians; no son d'or, ni son de perlas — ni tampoch son de brillants n' es una cinteta verda — qu' ha brodat lo rey d' Oran , set anys ha estat à brodaria — sense reposà' un instant, sols ho va deixar tres festas — que son las millors del any ; r una n' es per Santa Qugesma — l' altre n'es per Sant Joan r altra per Pasqua florida, — que son las millors del any. M' han dit que sols la portessis — eixas tres festas del any,
I Com rumbeja lo ram à la fulla com rumbeja à la fulla lo ram 1
VARIANTS. Vers 5.
—La mes gran se'n va à finestra— ja'l veu vení per un camp ab las mulas ensilladas — y los patjes al davant. c^Que'n duhéu de llunyas terras— vos que n'haveu trigat tant?»
— 46 —
— ^La pelila «n pom de seda, — la miljaíia un pom dVjant, la mes gran un garlanda — que no Y han feta cristians ; l'han fet un rey y un£^ mora — qu'hi han estat vint y dos anys sense descansar un dia — sinó tres festas del any : r una per Santa Qugesma — y V altra per Sant Joan r altra per Pasqua florida — quan los rosers floriran.
( Romancerillo catalan. — Manel Milà. )
Vers 15.
— Sinó una<;inteta verda — que no es feta de cristians sinó d'un mor'y una mora — que hi han estat catorze anys. Y 'm van dir no la portessis — sinó Ires vegadas 1* any, la una per Santa Qugesma — y I' altra per San Joan, r altra per Pasqua florida, — las millors festas del any.
Ferí 15.
Si no un gorro d' or y plata — qu' hi som travallat set atiys
hi he travallat nit y dia — fora tres festas del any
la una per Cinquagesma, — y 1' altra per Sant Joan efc.
NOTA.
La música de la tornada d' eixa canso es la matei- xa de la barcarola de tenor del ters acte del Marina f aliem de Donizetti. i Serà que aquest Thagués presa d' un cant popular italià ó francès , ab música igual i la nostra ?
Mr. Eugene Baret en sa rfbra titolada Espagne et Provence (paris, A. Duran, 1857) hi va reproduhir aquesta canso acompanyantla de una traducció france- sa molt ben feta ; igual distinció van mereixo lo ma- riner y la com f tesa.
MARIA AGNA.
-+IH
1
'\
^
t
K
Un 3í-i de
^
X
t
pn — ma — ve - ra, ma — ti -net me ii
1-
var ne
vai^pea-i?e
S
^
5f
l'es - co
pe
ta j me^n. j
^
^
irifiii vai^ a — na a cas sar A
F^^
^
í
deu
^
ï
a-ifls
V
i
s?
Ma -ri — a^ — lia ton
a mor m'ha de ma
^
tar
— 51 —
ün dia de Primavera — malinel me'n vaig llevar,
ne vaig pendre 1' escopeta — y me 'n vaig anà à cassar.
Àdeu , adios Mariagna ton amor m' ha de matar.
Vaig trobar la Mariagna — que lot me 'n víig alegrar.
— ^Hont aneu gentil donzella? — ^ Sola 'us tíh deixan anar ?
— Encara que vagi sola — a mi ningú 'm robarà.
— Si voleu ma companyia — ^jo 'us aniré à acompanyar. — S' aturem al peu d'un marge — y'ns posem à enrahonar : parlant de las nostras cosas — lo sol nos hi va atrapar ; quan veig que'l sol la tocava — ^jo tot me'n vaig trastornar, aich si vol lo meu sombrero — ^que 'I sol no la tocarà.
— Encara que '1 sol me toqui, — en mi no 's coneixerà.
— Si vos volguesseu ser meva — jo 'us iria à demanar. —Pera vos so massa pobre, -d'altras mes ricas n'hi ha. — La mare se 'Is escoltava — per un finestral que hi ha.
— Calla , calla Mariagna — que 'I teu pare 't matarà.
NOTA.
Tè aquesta canso altra tornada y es la següent :
m
Qui vol lograr bona vista matinet s' ha de llevar !
D' aqueixa canso ne coneixem moltas versions ; las mes bonicas son las dos que publiquem en esta nota , si bè es de notar que en una de ellas se li cambia a la donzella 1 nom de Mariagna per lo de Margarida.
52 —
ALTRA VERSIÓ.
Com es la filla d' un batlle — tota presumida va,
n' hi ha tres que la festejan, — tols tres si volen casar ;
lo un d' ells es un sargento — y Faltre es un capità ,
r altre cabo de la ronda — y aquest se V emporlarà.
Un dia venint de ronda — soleta la vaig trobar.
— Hont vas per aquíMariagna?» — «Soleta deixàume anar,
vaig à r horla del meu pare — à regà' un jardí que hi ha.
S' agafan mano per mano — y à I' horta varen anar.
Sota una pomera verda — se posan à enrahonar.
las paraulas qu' ells se'n deyan-^eran per enamorar.
Sa mare se 'Is escoltava — dessota d' un aranyar.
~- Mariagna passa à casa — que es hora de retirar.
Si lo teu pare bo sàvia — luego 't vindria à matar. —
Com vos erau petiteta — be 'us ne devia agradar.
Adéu , adios Mariagna ton amor nf ha de matar.
ALTRA VERSIÓ.
Sola la Margarida — sola la deixan anar.
— Encara que vaja sola — soleta puch ben anar.
— Si ho voíias, Margarida, — jo 't vindria à acompanyar.
— La ditxa fora la meva.» — «Per mi ditxa no hi serà. Se 'n donan las duas mans — y al horta se 'n van anar. Ja'n donan un tom pèl horta. -«Yàlgam Dèu quinsol que fal- Dessota d' una pomera — se posan à enrahonar.
Las parauletas que 's deyan — n' eran per enamorar.
— Tú bonich y jo bonica — tots dos nos podrem casar. Son pare se'ls escoltava — dalt d' un terradet que hi ha.
— Vaja, vaja Margarida — qu' es hora de retirar,
que las paraulas dels homes — no son gayre d' escoltar, las primeras son dolselas, — desprès venen à amargar.
SANT RAMON DE PENYAFORT.
rte*^
^
*
^
^
fa
m
F
- re
t
Dl
í
Tin
ser
plffR - rai - va ia- qaell^Èi to
ro
z:É=zt
íPií
ser
:^^
t
^^
ne nas - queii-na
'<^
5
plan
ta.
57 -
La Mare de Dèu — un roser plantava y d' aquell roser — va naixe una planta , San Ramon Nonal — fill de Vilafranca, confessor de reys — de reys y de papàs. Confessava un rey — que 'n pecat estava lo pecat es gran, — Ramon se n'esglaya.
— No ploreu , Ramon , — que '1 pecat s' acaba sinó 'm perdoneu — ne perdreu la Espanya. — Ramon se 'n va al port — à llogà una barca
ne troba un barquer. — i Voleu embarcarme? —
Lo barquer li diu — que '1 rey li 'n privaba
de podé' embarcar — capellans ni frares ,
ni 'Is escolanets — de la cota llarga.
Sant Ramon beneyt — ja 'n va fè un miracle .
tira capa à mar — per servir de barca ,
y lo gayatet — per arbre posava ,
y ab r escapulari — gran vela n' alsava,
y ab lo sant cordó — bandera molt santa.
Montjuich lo veu — baixell assenyala ,
tots los mariners — surten 6 muralla ;
— Jesús ! i qu' es allò ? — ^ Es galera ó barca ?— No n' es baixell , no , — ni galera armada ,
que n' es Sant Ramon — qu' ha fet un miracle. Santa Catarina — tocan las campanas.
VARIANTS.
Vers 3. Nasqué Sant Ramon — fill de Vilafranca.
Vers i3.
Ni 'Is escolanets — que portan sotana.
— 58
NOTA.
San Ramon fou confessor del Rey Jaume '1 conque- ridor , per lo tant se pot soposar que 'Is versos 4, 5, y següents se refereixen al monarca nomenat. Tan mes quan alguns histeriayres donan per cert que aquest sant sorprengué y reptà mes d' una volta al Rey Jaume per los amors ilegítims que sostenia ab una bella dama , qual dama per nom havia *1 de Teresa Vidaura.
Lo miracle del mantó y gayató se veya de relleu en un oepilell d' una columna del claustre del convent de Santa Caíàrina, convent aixecat en lo segle xni. Tam- bé , en una de las poesias que pèl certamen que en 1601 tingué lloch , se fa cita d* aquest miracle. Diu un dels poelas premiats ( Ausias March de Cervera J :
Lo gran Neptú ne sou d qui oheheixen lo mar , los vents , los peixos y las onas.
La canso sembla feta en lo segle xvii y per los noms de alguns llochs que de la vila de Barcelona se fa en ella, pren un color local marcat que mou à creure que va ésser escrita en las festas que per la beatificació del Sant se celebraren en la dita vila en lo any ja citat. Entre las festas hi tingué lloch un certamen poétich, qual certamen col-lecciona y dongué à llum Rebullosa. La festa literària erudita se pot soposar ab fonament que fos causa de la naixensa d' aquesta canso popular.
Diu En Manel Milà en son Romancerillo : <c era de la familia de los Penyaforts que díó nombre à una calle de Villafranca y cuyo castillo estaba situado en la pròxima parroquial dè Santa Margarita , junto à la antigua ciudad de Olèrdola, en el punto donde se edi'- ficó el Convento de PP. Predicadores.»
— 59 —
Feliu Je íà Penya , en lo Itib. XI cap. XII conta lo miracle del pas del mar , aixis : — « Reymundo de Pe- oafort, que fue a Mallorca como confesor de D. Jaime te insto- y amonesto hallàndose allí para que dejase el h-ato de su dama D.^ Berenguela Alfonso , à la que se trajera de Castilla , como sabemos ; però como el rey desoyese sus consejos , aquel santó varon le amenazó con marcbarse y abandonarle. Temiendo D. Jaime que cumpliese su amenaza dió órden para que ningun bu- qae fuese osado a transportar à su confesor; però Reymundo sin arredrarse se llego à la playa , echó su eapa al mar , embarcóse en ella y haciendo servir el escapulario de vela, a su baculo de arbol y a su cruci- íijo de timon , emprendió tranquila y sosegadamente su viaje, Uegando sano y salvo y en seis boras à Bar- eelona.
Pel vers 3 de la versió d' aqueix cant se veu que lo poble confon lo S. Ramon Nonat ab lo d,e Penya- fort : no es d* estranyar , propi es de la escassa erudi- ció del poble , lo fer consemblantas confusions. Nos hauria estat fàcil corretjir lo vers ; emperò nos havem estimat mes deixarho ab la errada , i fi de no perjudi- car la veritat que deu tindré la reproducció de las co^ sas de aquesta lley.
4.
L' ESCRIVANA.
•+8H
*
§
i
ti te.
E
I
É
í
^
?
ta
l'han ca- sa - da
¥
k fi -la
F
5
2t
5
i
«
del ma llor - qui, h to
^
>A
^
■ qm, ae ran ^-
I 1. iX^ I
ü- ta
bf
i
ne ra no se'n
m. Tornada
^
sab cà — ú yves
*—
tir qui '1 ne
m
t
1 T T U I
te Ta -mor lo
11. 1 1/
deí-xai qui no 1'
m
zzn
[è lo vol te nir.
— 65 —
Petiteta Y han casada — la filla del mallorquí ,
de tan pelila que n' era — no se 'n sab calsà y vestir.
Qui la 'n tè Y amor la 'n deixa : qui no la *n lè '1 vol tenir !
Lo seu marit Y ha deixada — perquè se 'n puça engrandir.
Se n' es anat à la guerra — set anys trigarà 4 venir.
Àl cap dels set anys aquestos— >-son mant torna à se' aquí.
Ja pega un truch à la porta: — «Escrivana baixa 4 obrir,»
Contesta la seua mare — que lo truch ne va sentir :
— Com baixarà la Escrivana — si no es en tot per açi : lo rey moro se la 'n duta — disset Ueguas llunv d' aquí.
— Mare , baixéume la capa — la capa de bombosi , que trobaré k Escrivana — mes que sàpiga morir. Aniré de porta en porta — com un pobre pelegrí ; aniré de porta en porta — tot captant del pa y del vi. Mare baixéume la capa — la capa de bomoosi ;
no 'm duhéu la mes bonica — ni tampoch la de sati ,
sinó aquella mes pobreta — la que solia vestir. —
Ja se 'n va de porta en porta — tot captant del pa y del vi.
À la segona porteta — la Escrivana ja trobi :
la veu à la finestreta — que s' afanvava à cusir.
1.' agulla n' era de plata — lo didal n' era d' or fi.
— Feu caritat , Escrivana , — 4 un pobre pelegrí.
— Torneu demà à las nou horas, — à las nou deldematí, que yo seré la mestressa — de tot lo que hi haurà aquí. — Lo rdy moro s' ho escolta — passejantse pèl jardí.
— Caritat fesli , Escrivana , — à ne '1 nobre pelegrí :
tàrali la taula blanca — del bon pa y ael bon vi. — [entres parava la taula — Y Escrivana 'n fa un sospir, —De que sospira, senyora, — perquè Uansa aquest sospir?
— Prou ne tinch que sospirar , — he perdut à mon marit. —No sospireu , Escrivana , — no sospireu mes per mi ,
— 66 —
qae '1 qu' ara 'us parla, Escrivana, — es Tostre estimat marit. ^ Voleu venir , Escrivana , — voléuse 'n venir ab mi? — Si per cert, lo senyor compte,- que ja fossem pèl camí. — Ell se 'n va dins del estable — i cercà M millor roçí ; ella se 'n puja à la cambra — à luscà '1 millor vestit. Lo rey moro es en finestra — y al pelegrí veu fugir ; * quan lo moro se 'n adona — 1' Escrivana es pèl camí.
— Si jo t' hagués conegut — no haurias entrat aquí. — Prompte mana al seu servey — qu' enselli '1 millor roçl
y ab pressa 'Is dona al darrera — per podels' aconseguir. Quan son l' altra part de Y ayga — lo pont se va milj partir.
— Poncelleta te la 'n portas — i ay traydor de pelegrí ! Cent escuts costa sa roba — y altres cent costa '1 roçí , y altres cent jo te 'n daria — si la 'n deixesis venir.
VARIANTS. Vers 1.
Tan petita 1' han casada — la filla del rey All.
Altra.
Tan petita V han casada — la filla del carmesí.
Vers 8.
Ja trucan à la porteta — « Arciseta baixa à obrir.» La mare tota plorosa — à la. finestra va eixir.
— èCom baixarà 1' Arciseta — si no es en lot per açí ? Lo rey moro se 1' enduta — al castell de Morerí.
— Mare, tiréume la capa — la capa d' anà' à servir, que me n' aniré pèl mon — à captar del pa y del vi. —
Vers 23.
— í Vol fer caritat , Arcisa , — à aquest pobre pelegrí ? — No per oerl , vos lo bon pobre, — ^jo 'n voldria pera mi ; ara las criadas paslan — per lo rey moro y per mi ,
3ue demà seran las bodas — del rey moro que hi ha aquí, el rey moro que 'm te presa— y que 's vol casar ab mi. — Lo rey moro es en finestra — en la finestra d' or fi.
— 67 —
— Caritat féulhi, Escrivana, — del meu pa y del meu vi. — Quan la caritat li 'n feya , — ella romp en gran sospir. — éQué sospireu , Escrivana , — si no sospireu per mi? — Est bastó que porteu ara, — també '1 duya '1 meu marit.
Vers 36.
— Se n* anireu al estable — à trià' '1 millor roçí , jo me n' aniré à la cambra — à trià' 'Is millors vestits.
Vers 45.
Ara si que veig bè, prou , — qu'es per tu y no pas per mi.
Altra tomada,
I Ày blanca flor de morera , valenciana engendri I
NOTAS.
Gom s' ba po^t reparar en algunas versions , à la dama se la nomena Àrcisa ; ab tot , en la major part de las versions , se li dona b nom d' Escrivana y al- gunas Escriveta. Aixis esdevé en las versions que hem pogut arreplegar en la Garriga y 'Is seus voltants. Mr. Arbaud acompanya son cant popular Fluranço , ( que mes avall reproduhim per ésser una versió pro- vençal de la nostra Escrivana ), de la següent nota de Mr. Germain :
« Lo nom Escribeta es histórich , y una mestre de pensionistas de Montpeller , m' ha assegurat que fa alguns anys ella va tenir per deixeble una pubilla que duya aquest nom : era aquesta , filla del marqués Es- crivà de Monistrol , qual familia viu à Barcelona ; ma muller , que es estada deixeble del mateix col-legi ^ m' assegura haverla coneguda. En aquella època lo marqués Escrivà de Monistrol , vivia à Montpeller ,
-^68 —
perquè havent pres part en la guerra dels set anys à favor d' En Carles , y haventse tingut d' expatriar , deya que li agradava mes Montpeller que cap altra vi- la en rabó à tenirhi en ella algun recort de sa antiga casa payral. Deya ell, que venia del castell de Y Escri- veta , que en altre temps s* aixecava prop de Montpe- ller y en lo vehinatge de Mireval , y que ell assegura- va ésser una torra antiga que encara avuy en un lloch enlayrat y en los encontorns del poble nomenat se véu. Àb tot no cal fiarse , parlant en general , de aquestas noblesas que volen tenir T arrel tan fonda. Fou tanta la popularitat que T historia y la balada de V Escrive- ta tingué en los voltants de Montpeller , que encara avuy dia se 'n parla, y del costat de Ganges , lo nom citat serveix com à sinònim de dona petita y rohina. » Veuse aquí la versió provenzal , que en la coUec- ció de Arbaud se titola Fluranco :
N' en mariden Fluranco — la flour f aquest pays j. la maridoun tant jouino — se saup pa 'nca vestir , soun marit vai en guerro — per la laisar grandir ; lou diluns r a 'spousado, — lou dimars es partit. Au bout de sepl anneios — lou galant touern' aquil^ doou ped piqu à la pourlo : — « Fluranco vene durbir.» Sa mero souert' à 1' estro : — « Fluranco es pas eicit , r aviam mandad' à V aigo — a plus sauput venir, les mourous 1' ant raubeio , — les mourous sarrasins. — ^iMai ounle Tant raeneio?» — «Cent legos luench d' eicit. — Farai fair' uno barco — tout d' or el d' argent íin ; n' ai de souliers de ferre — quan les deurio gausir , fou que la vague querre — quand sauriou de morir. Sept jours , sept nuechs camino — sens degun ague vist , hormis les lavandieros — que lavoun des draps fins.
— Diguetz , les lavandieros , — que lavelz de draps fins , de qu' es aquelo tourre — et lou casleou d' eicit?
— Es lou casteon doou mourou — doeu mourou sarrasiu.
— ^ —
— Coumo iou pourriou faire — per V y inlrar dedins ? — Habillelz vous en modo — d' un pauvre pelegrin , demandelzli V oumoino — au nom de Jesus-Crist.
— Fluranço , fai 1' oumoino — a gens de loun pays. — Coumo fariou Y oumoino — à gens de moun pays , que les ouceous que voloun — n' en saurien ()as venir. L' y a que la dinoouleto — que fai soun nis eicil. Mele lauro , servanlo , — lo paure din' eicit;
fai Iou lavar, servanto, — dedins Iou plat bassin. — Doou temps que sount à tauró — Fluranço se s* en ris. —De que risetzs , madame , — que vous troufetz de mi?
— Iou pas de vous metroufe, — que sialz Iou miou marit. Aiiém leou à la chambro — se cargarem d' or fin ,
anem leou à 1' estable — ounte sount les roussins , mountaras sur Iou rouge — et iou dessus Iou gris. — Quand sount sur Iou ponent d'armo-lou mour'ant vist venir.
— Sept ans te Y ai vestido — doou damas Iou plus íin , sept ans te Y ai caussado — de peou de marrouquin , se sept ans Y ai gordado — es per un de mes fils ! —
(Chants populaires de la Provenee^ vol. II , pla. 73.)
VERSIÓ ITALIANA.
Bel galant si marida Poc luntan dai soi pais : Ir pija ina zuvinotta Ch an seiva manc vistis.
A ra seira u r'ha spusaja, U lunisdi u ra pianta li, U pianta li Fiurensa Bela senza mari.
E Tè stà ben sett'agn, Setfagn a riturnèe^
— 70 —
E ra bela Fiureosa
A s'è lassaja nibè. An cò di li setf ago ,
Galant l'è riirà 11.
Tuo tiin , picca a ra porta,
Fiurensa avnl a drubi. — Ra mama a i fa risposta :
— Fiurensa qui an j'è pi, Fiurensa r'è stèe rubaja Dai gran Mori Sarazin.
I r'han minaja via, Minàja ant in castè : Sett'agn l'è che Fiurensa Ghirra ra slà csi ben. —
— Dème le mie camise, . Cun la lansa e ra spà : Avòi andèe tnièe Fiurensa Si duveiss muri pir slrà. —
Quandi l'è stà pir meza strà Ant ina lavandera s'è riscuntrà.
— 0 , ra bela lavandera, Cme si dmanda quel castè ?
— Quel castè si dumanda Dí gran Mori Sarazin : Drenta u j'è Fiurensa,
Ma chirra ra sta csl ben ! —
— Sa vi dig, bela lavandera, Cma faròne andrèe drent? —
— Trhevi li vost visti, Vistiv da piligrin. —
— Vi dig, bela Fiurensa, M'aureisse fèe an pò d'ben ? 0 fèe dir ben Fiurensa
A ïn di vost pais. —
— Ma se i ausilin di l'aria Fin-nha qui i'n poru vurèe, Cme mai ïn d'ir me pais Fin-nha qui u pò rivèe?
( Canti Monferrini» — Ferraro. )
LA FILLA DEL REY.
f«4
«>^B !«■•
m
^
±
dors qae
n'hi ha set se-ga
1 IM^ > 1
tai-xan de la Se
in-1 J'l 1 ^T ^^
ga-rra ne por- tan los di— dals
I J > 1 1 1 > 1 1/ T- i' I
d'or las fal- sons so hre - ire dau
I M^ > I i i' M
ra ~ das se
guél•l - la ar- ran se
■> ■ ^ 1 T/ 1/ !>
guéu — la ar -
lla va ca— ra se-^uéu-Iaar-ran
— 75 -
Si n' hi ha set segadors que baixan de la Segarra y ne portan los didals d' or , las falsons sobredauradas.
Seguéula arran, seguéula arran que la palla va cara , seguéula arran.
Y la filla del bon Rey de un d' aquells s' enamorava; ja r ha enviat é buscar per un criat del seu pare. —
— Diguéuli que hi aniré al vespre ó la matinada.
— Segador , bon segador , vols segà' un camp de cibada ?
— Si per cert , linda senyora , segons hont la té sembraaa.
A sota de un taronjer , un poch mes avall de casa.
— Segador , bon segador , vols segaria un altra anyada ?
— Si per cert , linda senyora , si aquest aliy es ben pagada. —
S' en fica la ma à la bossa cent unsas li ha donadas , li 'n dona un pom de clavells
Çer memòria y recordansa. ot lo camí 'Is ha olorat ^ los doblas se li doblavan.
76 —
NOTA.
Per desgracia eixa versió no es sancera , gracias à haverhi de la mateixa una inmoral y repupanta paro- dia que n' es la que se 's feta mes popular y ha més casi en oblit aquella.
LA ADÚLTERA.
■■Cul»'
r ^' T 1/
#-^F=^
Mon
í
ma —
í^
nt se n'es a
1 Vt 1/
ra deu di~as fo ra mha de —
xat en co-ma-mt que no con -ver
^ K'l/
é
m
ses
al ïio —
mes
A--deu
XI ca del ven — taJl ca-sa-di dins
^^
Bar- ce - Jo - na.
81 —
— iMon marit se n' es anat — n' estarà deu dias fora , m' ha deixat encomenat — que no conversés ab homes :
Adéu xica del ventall casada dins Barcelona !
rairéu quin gelós es ell — que 's fica en aquestas cosas, que si jo no'nn èe guardar-no crech pas que ningú'm gordi.- Envia à cerca un hereu — per una gentil minyona. L' hereu era de molt lluny — però fou arribat prompte. Ab lo sombrero 4 la ma — ja demana mi senyora.
— Si volia dormí' ab mi — que 'm canso de dormir sola j que si tenim mala nit — tindrem matinada bona. —
A las deu del demati — ells del llit no n' eran fora. —Amor nos hem de llevar — que m'apar qpe ja n'es hora. Nos ne anirem al Born — à comprà' un parell de pollas, un parell de colomins — y un altre parell de tortras , y anirem à fo u« dinar — al hostal de la Madrona. — No falla qui tot ho sent — y al raaritne du la nova.
— Un fadrí de la ciutat — vos ne festeja la dona. — Lo marit aixís qu' ho sab — se 'n ve dret à Barcelona. De Sant Pere al carrer alt — à tots dos plegats los troba. AI entrant del porlal nou — li pega cop de pistola.
Ella ne llensa un gran crit: — «Vàlgani Déu! que'm quedo sola! —
— NoH quedas solela, no, — que't quedas ab lo teu home. —
VARIANTS.
Vers i. Mon marit se n' es anat — prego à Deu qu' estiga fora.
Vers 5-,
Jan' ha enviat à cercar — un hereu de casa bona.
5»^
— 82 — Ven 10.
A las nou del demati — los dos encara reposan.
Vers i5. No ha faltat qui ho ha vist, — porta la nova al seu home.
SERRALLER.
+«
*
m
e— ?=p
I
Si Ti'e-Tan dot—
3
t=
í
m
le
m
fa- fans
que tots dot— ze
^
/■
±=±
if e — ran. ïa
drïs
l'm e - la
-t
i
t=t
de ïa — la — ^er Ser-ra-ler
-t
II
^
T
Sí
no —me
na
va.
— .87
1^1 1\ eran ilolze fadrins — -que tols dolze n' erari lladres ; r un es fill de Balaguer, — Serraller s' anomenava. — Si voleu venir , minyons, — farem vida regalada , 110 malarém à ningú, — només buydarém bulxacas. A ne '1 hostal del Bullo — un dia van fer posada : s' hi posaren à jugar — unas sivellas de plata. Lo Ir^ydor del hostaler — mala pasada 'Is jugava , enviava un mosso à Vich — dihent: «A casa hi ha lladres. — A casa M gobernador — també n' hi duya una carta : «Feu que vingan cent soldals-tots armats ab bonàs armas.» A nou horas de la nit — la casa ne fou rotllada. Nou horas tingueren foch — mentres varen tenir balas. —Minyons, minyons som perduts-havem estat de desgracia. A ne rai cobriume ab fems — y vosaltres presenlàuvos , que si fujo jo 'us trauré — fins de las presons mes altas.)) Ja '1 deixan tapat de fems — y 's presentan tots los altres. — lElls tots plegats onze son — y aquí n' hi ha dotze capas, aquí falta un de la colla — y en Serrallé' es lot[ui falla. — h 's fa enrera '1 comandant — y s' arrenca de la espasa y per tres cops dins dels fems —fins al pom la hi ha clavada. Se n' aixeca 'n Serraller — que la sanch li regalava y ab un crit que esfaraeix — lo seu trabuch me li encara. Lo trabuch pel fogó treu — y això al comandant lo salva. — Perqué'l trabuch ha fallat— per això es perquè m'agafan: si no hagués estat així — fins a mos companys salvava., que jo'ls ho havia promès — y à mas promesas no hi manco.-
ALTRA VERSIÓ.
Joan Serrallé — capità de lladres ton pare n' es bo — ja le 'n avisava que 't deixis d' això — le 'n tornis à casa- Tots los teus germans — tols estudiavan ,
— 88 —
las levas gerraanas — ja *n foren casadas
si no fos per tu — tenirne la fama
de mala' y robà' — y enlrà' per las casas ,
durien los diners, — també las alhajas.
Las alhajas d' or — ell las passa à França
y allí diu que hi té — botiga parada.
Lo qui se n' hi cuida — es la seva aymada,
y '1 que roba à dos — à quatre li pagan , etc.
ALTRA VERSIÓ.
A r hostal del Bullo — gran fortuna n' es estada , lo traidor del hoslalé — gran cassa n ha donada. N' ha enviat un home à Vich — dihent que à casa te lladres. Ne vingueren cent soldats, — vint ycinch homes abarmas. Nou horas ne durà '1 foch — mentres varen tenir balas. — Ay, minyons que tots som morls,-nostra vida es acabada. — No'us espanléu, no, diu ell ,— que si jo puch escaparme, no'us espanléu no, minyons, - de per tot us vindré à traure.- Ja '1 traïdor del Serrallé — à ne 'Is fems se 'n amagava... Del Carme fins al Remey — la tropa 'n va aíilarada, etc.
NOTA.
Eixa canso de lladres es de cap a las rederias del segle passat. Aquest Serraller, ( que aixis se '1 nome- nava de motiu , y se li deya aquest nom perquè havia estat manya ó serraller ) era conteraporà de Pau Gi- bert ; fou pres en lo hostal del BuUó en la carretera de Vich.
Per agafarlo , a mes à mes de la tropa, se alsa un gros somatent. Dut a Bareelona fou penjat en lo Carner ( terras que avuy encara conservan aquest nom en lo vehí poblet d' Hostafranchs , y que servian per lloch d' execució ) envers l 'any 80 del segle passat.
La tonada d' aqueixa canso sobre ésser molt origi- nal y tenir un caràcter que la diferencia de totas las altras , es molt bonica y melancónica , ab tot y que 1 seu temps es bastant animat.
• •
LAS NOYAS DE CERDANYA,
'Kl•ï'
p.o-yas de Cer-
àan— — ya fan de lonfes-te — jar son
fres-cas y xa — ma — dasno'u fa la tra-va —
Dar Se -n-ne- ta ^ jSusISe n-ne — —
ta Se-n-ne-tí
Se-ri-ne-
1
^
m
-T
:Siis! ít ri-Tie —
. i' i' i >
ï
là j?e - n — ne — ta
; Susí
— 03 —
Las noyas de Cerdanya— fan de bou l'eslejar, son frescas y xamadas — no 'u fa lo Iravallar.
Serinela ; sus ! serinela serineta ; sus !
N' hi festejada una — cosa d' un any hi ha ; sa mare Y ha perduda — no la saben trobar, ara V han trobadeta , — vora '1 galant s' està.
— Filla, la meva filla, — n' hi fa de bon estar !
— Mare h meva mare, — vos ho podeu pensar ! Quan erau joveneta — vos devia agradar.
— Filla la meva filla — bè t' ho pots ben pensar, tres galants tens à casa — que 's cansan d' esperar; r un es de Barcelona, — V altre del Arapurdà,
r altre de Vilafranca — aquest se té 'n durà. — A la nit de las bodas — al llit se 'n van anar. Ell li dà colsadeta : — « Feste mes per enllà ! — Ja me n'hi dona un'altre — que del llit la fa saltar. Agafa la cotilla — y '1 jipó à 1' altra ma. Se'n va à casa'ls seus pares — tot los ho va contar.
— Pare, lo meu bon pare — si'm pogués descasar.
— Filla , la meva filla — aquest 1' hauràs d' aymar.
— Jo no voldria un jove — que'm fes saltar y ballar y que quan fos malalta — me fes un bro-de-pa.
LOS DALUYRES.
»«H-
qE 3Í4 — ]M - vk
^
F
í
^P
^^
u — M JO - Ee - ta ife - sí, pe -
3
r
■f — ta y
ïí
¥
no
^^
í
T 1. .} >l
!s-mor sar.jie-li-
los por— la íes
li
com
^■^h^MM
Va!
í
i
n ■ I mil J» ■■«• ■
9Í) —
Si n' eran dos dallayras — que 'n dallavan un pral,
una pollelü rossa petita y bonica los porla r esmorsar. Pelila í,com va?
Lo un dallayre dalla, — T altre no pol dallar.
— <5,Que teniu lo dallayre — que nò podeu dallar?
— Mon mal es d' amorelas , — es mal de festejar. Unu poUeta rossa — que 'm fa mori' y penar.
Jo vull dirho a son pare — si me la vol donar, y si no me la dona — jo la 'n íarè robar pèls Mlquelets d'Olesa — qg'aUras n' han robat ja. — Ja Irucan à la porta — « 01a , ola , ^ qué hi ha ?
— Los Miquelets d! Olesa — que 'I venen à buscar. Arregla la robeta — y afanyat à baixar.
— Ja baixo desseguida — que ho tinch lot arreglat, quatre vestits de seda , — quatre de tafetà ,
y vintinou camisas — de lo millor que hi ha. — Al baixant de la escala — encontra son germà.
— ^,Hont vas falsa Iraydora — que me l'has de pagar? — Calla, germà meu, calla,-que prou tens que callar.-^ Obran lantosl la porta — y pres ja 1' han posat.
A vintinou d' Octubre — varen penjà 'I germíV.
NOTA.
Aqueixa canso , que no deixa de teiiir alguna sem- blansa ab la de Pau Gibert que posem mes avall, es- moderna y de las derrerías del segle passat. Las pa- raulas que la noya robada diu à son germà dònan a entendre (ju' ell ha sigut la causa de tot lo qu' csla
— 100 —
passant à la donzella , y encara que no mes son dos versos los que '1 poela destina al citat objecte , ab ells dos n' hi ha prou per endevinar, que probada sa cul- pa y pres , fou penjat pèl aymador en venjansa dels estorbs que à son casament havia posat. Es tot un dra- ma contat ab pocas paraulas. Per la vaguetat y rapi- desa en la forma , te mòlts punts de semblansa ab La Venjansa que publicarem en lo volum primer plana 223. D*aquest mateix cant n'hem rebuda un' altre ver- sió , recuUida pèl senyor Sitjar de La Bisbal y es la següent :
En lo plà de Girona — una minyona hi ha
jo vull dirne al séu pare — si me la 'n vol donà' ;
y si no me la dóna — jo 1' han faré robà' .
pèls miquelets d' Aytona — la 'n faré anà' à cercà'.
— Rosa , plegàu la roba , — au' es hora de marxà'.
— La roba n' es plegada — plegada n' es temps ha. Los guants y las maniilas — tot amanit està.
Donchs , apressem , Roseta , — que *ns deuhen esperà'. — Al replà de 1' escala — n' enconlra '1 sèu germà.
— Anónl t' en vas , Roseta ! — Rosa ! hónl I' en vols anà'?
— Calla , mon jermà , calla 1 — Bè I' en valdrà '1 callà' ; N' han felas forcas novas — no 'u hajas d' eslrenà !... — Fora '1 plà de Girona — ja se 'n posa à plorà'.
-Per Dèul.. per Déu, Roseta !.. -^q^^é' us n'icaba'l plorà '?..-
— ^Ploreu al vostre pare , — 0 bè al vostre germà ?
— i Ay ! jo no ploro al pare, — lampoch al mòu germà : ploro la trista mare , — | quin desconsol tindrà !
Sols tenia una filla — y aqueixa la *n deixà !
L' hora n' es arribada , ^qui t' en consolarà!..
SANT ISIDRO.
»*^n
^
i
Sant
I
ïm
m
si-íro seti vaà mis— sa ah mol-
=^1
tiztzik
ta Je — vn ~ d
o;
guan
ell
^
t=^
t=
ií
ne tar-na
i de
k
mis — sa Iro -la
Toruads
s
V
:ï
l'a-mo molt-fa
!
ó Sant I —
m
m
K
m
^5
SI
— ío I-S — So I — si - èo sant I-
K
i
í^=í^
L
si — 4ro lan- ra
lo.
■»HII|J> "«-'
105 —
Sanllsidro se 'n va a missa — ab molta devoció.
Sant Isidro , Isidro , Isidro , sant Isidro llaurador.
Quan ell ne torna de missa — troba Y amo mòlt felló. —De qu' esléu felló, nostramo, — de qué n'esléu tan felló? Encara que vaji à missa — lo parell no vaga , no , que baixa un àngel del cel — À llaurar quan jo no hi sò , que cada dia me sembran — deu quarteras de llavor. L' amo diu à la mestressa : — « ^Que'l despatxarem ó no?» —Si vos lo teniu per mosso— per un sant home '1 llnch io: apújali la soldada — per cada mes un doblo.— L' endemà de matinada — esmorsar It porto ja. —Esteu cansada, mestressa — esteu cansadeta ó nó? — Jo no eslich cansada , Isidro ,, — mes aiga beuria jo. — Ne pega un gros cop d' aixada*— y 'n fa sortí' un regueró. — Bebéu, bebéu d'aquesta aiga — qu'es aiga de mòlt valor,, ne cura dè mal de pedra — y també de tot dolor.
VARIANT.
Vers d.
Si es perquè hi anat à missa — per cert no teniu rahó , ^s àngels del cel davalltin — y llauran quan jo no hi sò.
NOTA.
Esta versió es de creure que sia dels últims del se- gle XVII. Coneixem à mes altras versions ; mea tota» ellas sens cap classe de valor literari.
6
— 106 —
Entre las menys dblentas n' hi ha una, escrita en un metro que vol venir à ésser una espècie de dnquenaSj que comensa aixis :
Sant Isidro n' es criat à la vila de Hadrit , etc.
LOS TRES TAMBORS.
««INI»
Si n'e-raa tres tam
ijjij'ij'j'jjijg
tors ve ni-an de k ^er-ralo mespe-üt de
tots por - ta miram de ro — se-tas lo mes pe- tit de
totspor- tainirande ro~ se tas ranira-la-paiapaiiL
pam pam pam ram ram ram ram pam pam pam
^^m
ram ra - la- pam pam pam ram pam pam
^
pam
— Hi —
Si n' eran tres tanaíbors — venian de !a guerra, ^0 mes petit de tots — porta un ram de rosetas ;
Ram , rataplam , plam , plam.
la filla del rey n' es — al balcó que 's passeja.
— Vina , viiia tambor — porta aquestas rosetas.
— No 'us donaré jo M ram — si no 'm deu V amoreta, ^L* haveu de demanar — al peyra y à la meyra,
si vos la volen dar — per mi res no 's pot perdre. — Tambor se 'n va à trobar— al rey y à ne la reyna. — Dèu lo guart , rey francès , — si 'm doneu la fillela?
— Ixme d' aquí , tambor, — avans no 't fassi perdre. —No 'm fareu perdre vos — ni cap d' aquesta terra, ^u* allí en lo meu pais — ne tincli gent que 'm defensa.
— Digas, digas tambor , — digas ^qui es lo tèu peyra?
— Lo meu peyra be n' es — la rey de l'Anglaterra.
— Vina , vina 'I tambor — que 't daré ma íilleta.
— Ni 'n sento grat de vos , — tampoch ne sento d' ella, qu' allí en lo meu pais — n' hi ha que son mes bellas.
VARIANT. Vers 15.
— Vina , tambor gentil , — que 't donaré ma filla.
— No 'n sento grat de vos — ni de la vostra filla, qu' allí en lo meu pais — n' hi ha de mes bonicas.
VERSIÓ ITALIANA.
Sun trei tamburn ch'i veno da ra uera E ir pi bel l'helva in mass de rose ;
— 112 —
Fija du re che Tera a la finestra :
— 0 li tamburn, dúnerae an pò iste rose. —
— Fija du re, dunèm lu voslir core. —
— 0 dis, tamburn, andèle a di a me pare. — — Munsi lu re, dunèm ra vostra fija. —
— Dlme, tamburn, che mistè tu fai ? —
— Ir me mistè l'e cull dir rairadure. — — Dlme, tamburn, fàme ina stansieta, Famela sensa mun, sensa causin-nha^ Famela sensa mun, sensa rubetta. —
— Monsi lu re, dijme an pò ina cosa, Che mistè fa ra vostra bela fija ? —
— Ra me fija ra fa le marsinette. —
— Mna fassa sensa fi, augia e rubetta. —
— Va via, tamburn, si d'no ti farò pendé. —
— Sinqsent canun ajò pir mi difendmi. —
— Dime, tamburn, dime chi l'è to pare? —
— Me pare l'è u re de Ninçhilterra. —
— 0 dime, tamburn, vostu pijè me fija? —
— Mi nun vòi pi ra vostra bela fija, Ar me pais u n'è dir pi zulle. —
— 0 dis, tamburn, al'inlim ra uera. —
— Me pare l'ha zà fà uera a dl suvran : Tan plan rataplan, tan plan rataplan. —
( Canti Monferrini. — Ferraro. )
CASTICH DE DEU.
**n^*•
Las
tÜi — llis m. ■
mòlt Ja-Mt jJe
t — sas Jia — n
— 117
Las taulas son paradas — de palmas y de rams , de fullas d' olivera — y un ciri molt galant,
I Jesús Maria ! A dalt del Paradís — si hi havia un banch tan gran ; a 1' un cap hi séu S. Pere — à V altre hi séu S. Joan y en mig dels dotze Apòstols — hi séu nostre Deu gran. Sa Mare preciosa — ja n' hi plora al davant
— De que ploreu vos Mare ? — ^de que ploreu vos tant?
— Ay fill del meu eor, fill — be tinch de plorar tant ; son tres de companyia ; — la mort vos van buscant ,
r un es lo malvat Judas, — lo altre en Barrabas, r altre n' es V heretaire — que sempre està heretant y''n va da de Deu pare — trenta diners d' arjant. »
Divendres al mig dia — en creu V estan clavant, la túnica 's jugavan — al peu del arbre sant. Jesús demana beure, — beure li van donant, li donan sutxa y vinagre — y un fel molt amargant. D' una cruel llansada — lo cor li van passant. Mentres Jesús moria , — Terra va tremolant. Sa Mare llastimosa — ne plora al seu davant.
— De que ploreu vos, Mare, — de que ploreu vos tant ?
— No tinch de plorar, fill, — si '1 mòn se va acabant y 'I vici entre la gent — se va multiplicant;
las portas del infern — clohentse y badant van,
y las del Paradís — lancadetas estan.
—Jo 'Is enviaré un càstich — que se 'n recordaran ;
aucellels qu' ara volan — morts à terra cauran ,
las criaturas xicas — se moriran de fam,
los carrers y las plassas — sos ossos cobriran ,
los molins qu' are molen — tampoch llavors moldran ,
las pedras preciosas — pel mig se partiran ,
los turons y raonlanyas — també s' arrasaran.
— 118 —
Jo 'Is enfiaré an càslich — que se 'n recordario,
los camps y las montayas — tot ne sera pla ígaal.
— No (assas això, fill/ — n^ es an castich molt gran.
— Jo tínch de ferho, Mare, — perquè '1 pecat o' es gran ;
renegan y blasfeman — llansant la meva sanch.
— No fassas aiió fill — qae ja 's con?ertiran.
Ara Te la quaresma — las gents confessaran ;
per la pasqaa fiorida — las gents combr^aran ,
los Telis y las Telletas — rosari 'm passaràn.
VAMANTS. Versi.
Ara Té '1 sant Diumenge — sant Diumenge de rams , las taulas son paradas — de palmas y de rams , de fullas de oÜTera — Tioletas y rams.
ALTRA. S' acosta '1 sant Diumenge — Sant Diumenge de rams.
Vers 2.
De fullas d' olivera — si n' hi ha un gran ram.
Vers 25.
Torrents y fonts vivas — totas s' aixugaran , los aucellets del ayre — y terra moriran , las pedras del carrer — totas se esberlaren , y ne pendré à las mares — los seus petits infants.
Vers 57.
Y als peus del confessor — tols los pecats diran.
ALTRA.
Y de genolls en terra — perdó 't demanaran.
NOTA.
Aquesta canso no es altra cosa que una passió, mo- dificada y espatllada per fer un cant ad hoc à comens
— 119 —
del segle xvii , ab motiu de la fam que en aquells anys (1601) caigué sobre la terra. Ab lo títol Cas- tigo del Cielo publica en son romancerillo lo senyor En Manel Milà, pag. 135 aquesta altra versió de la mateixa.
En nom de Deu comenso — y del Esperit Sant
d' una tragèdia grossa — que '1 mòn està passant.
La soperbia y luxúria — se van multiplicant,
r avarícia y la ira — ne van perseverant ,
y així clavem à Cristo — los dolorosos claus ,
una cruel llansada — que '1 cor li atravessam.
Nos enviaré un càstich — que 'ns morirém de fam.
Las vinyas se 'ns assécan, — també Ms sembrats pèls camps ;
las aygas se 'ns eclipsan , — los molins no moldran.
Las pobras donzelletas — | y que llàstima fan t
al costat de la mare — salvadas no seran.
iYlas criaturetas — aqueixos ignorants
que no hi tenen cap culpa — y ells ho pagaran!
Las pobras de sas mares — no 'Is alimentaran.
Moltas quedaran viudas — que marits no tindran.
Perquè campi qui puga — pèl mòn se n' aniran
y per las carreleras — se 'n moriran de fam.
1 0 Rey de cel y terra — això no ho permeteu !
La Mare piadosa — ja li nlora al davant:
— Dònals ayga , '1 meu fill, — no 'Is ne castiguis tant.
— No pot ser, mare meva, — que '1 pecat n' es molt gran. No puch, la mare meva, — tots me estan cansant, renegan y blasfeman — llansant la meva sanch.
— Donals aiga '1 meu fill, — que yà 's convertiran resant lo meu rosari — que tols me 4 passaran , fent caritat als pobres — lo cel ne guanyaran. —
Ab lo tema que forma T argument de aquest cant, lo gran pintor Flamench Rubens hi compongué un gran quadro pèls Recolets de Gant. La tela du per litol Crist volent destruir lo mòn j y es una cosa de
— 120 —
gran preu la noblesa y ensemps emoció que ^s pin- ta en la imatge de la Verge pregant per la humana nissaga.
A Provensa també es coneguda aquesta canso qu'ab lo titol los tres bancs blancs ne publica una versió Mr. Arbaud en la ja per nosaltres molts cops nome- nada obra Chants populaires prouvensaux.
Au Paradís T y a tres bancs blancs 1' y a Sant Peyre eràe Sant Jean
Jesús es au mitan , n' a vist venir sa boueno Mero que n' en fasie que plourar,
que souspirar.
— Que n' avels vous , ma boueno Mero ,
que tant plourets tant souspirelz?
— Hai ! moun enfant, moun doux enfant^
n' ai ben resoun de plourar de souspirar ; an Paradis degun se ves inlrar, r Infer fai que durbir et sarar.
— Counsoulelz vons , ma boueno Mero , se ves plus que de renegats
que vous et iou ant parjurat I Mai se vouen pas se courrigear
les tempestes li mandarém ,
les vignos li brularém ,
les blats seran desteàtats ,
grando guerro 1' y aura
et tout Iou mounde perira.
— Ah ! moun enfant , mon doux enfant ,
mandelz de vignos ben flouridos, mandetz d' espigos ben fournidos , lon ciel lusenl, d' aiguo ben c1aro> ausin se counvartiran et Iou caremo junaran , à Pasquo coumuniaràn.
— 121 —
La llegenda aquesla pot haver pres peu també del somni de Sant Domingo, qual somni consisteix en haver vist aqueix sant à la Mare de Deu deturant lo bras de son fill, que anava à destruir lo mon, enujat del vicis dels homes.
VERSIÓ ITALIANA.
Quannu Gésu cummitau Tulti quanti 'i Virgineddi, Beddu pranzu apparicchiau Di galanli e cosi peddi ; 'Nta lu menzu d' 'u banchettu 'S assittau cu gran rispettu.
'Nia li tanti virgineddi Cci nn* era una e larimava, Si pigghiava di rispettu, La sò pàtria pinsava ; Si vulò 'a Malri Maria : — Ch' Iiai ca chianci, Rusulia?
— Ch' aju a avjri, Matri bedda I Aju 'na granni afTrizioni ; La mé pàtria è puviredda, È 'nta 'na cuníusioni ; Ce' è un sirpenti chi camina, E 'a cilà è misa a ruina. —
— Zitlu, zittu, Rusulia : 'N ha' paura, figghia raia , Ora vaju nni mè Figghiu, Biancu e biunnu comú un giggbiu, È lu Re supra li Rè^
Ch' è putruni 'i quantu ce' è.
— Figghiu mio, 'na virginedda M' ha cuntatu aíírizioni :
La sò pàtria ò puviredda, È 'nta 'na cunfusioni ; Ce' è un sirpenli chi camina^ E 'a cilà è misa a ruina. — — Mütri mia, su' piccaturi : lo li vogghiu caslïari ;
— 1» —
M' hanno falta milU ermri: lo li TOgghia sabbissarí ; Ca' non fa coom di mia, Li casllo, Malrí mia. —
— Figghio mio. I* ha' pirdanarí ! Cà dipò' r ha' fatto ta, Sonna geoti di sta Regno, Sanna aTYÍDti e 'an ponna cchiú ; F 'n latti Chi dettí a tia, Fa' la grazia a Rosalia I —
— Matri mia, sili patrona... Di lo Soli e di la Lona, Di li stiddi e qoanto ce' è ; Già chi mè Matri lo comanna , Biiiirico la campagna ; Mentri 'oliti, Matri mia : Fazzu 'a grazia a Rosolia. —
Viva viva Rusolia Ca io 'nferno fa' trimari ; E Locifaro co tia Non cci polli conlrastari ; Comú spusa di 1' Àmanti cilesti Scànsanni 'ï fami, tirrimoti e pesti, Como nn' ha' libbirato tanti voti Di fami, pesti, guerri e tirrimoti.
(Canti populari siciliana. — Pitré. )
PAU GIBERT.
*^
i
E
s;
E
"• r
M can
s^
m
yú
can
X
5
ít
M
tar
í*a
I
c
P
k
Tia
1
^
p>í:
ic
i
:t
u Pau 6í
iert con-lra-latt
í' K 'V' 1
m
-t
is ta d'Es
pa-Tiya
— 1-27
Una canso vull cantar — d' una Maria galana
Adéu Pau Gibert, adéu, contrabandista d' Espanya.
Lo seu pare se 'n va al llit— al cap d' un poquet sa mare. Maria se'n queda al foch — ab un pom d' or que brodava. Ja n' hi van Ires fadrinets, — lots tres eran per robaria.
— Maria, si vols venir — ara es hora retirada.
—No per cert lo Pau Gibert — que ab tu no hi fora íiada. —Tan íiada n' ets ab mi — com si fosses ma germana. —Me'n vull anà' à despedir — del meu pare y de ma mare. «Pare y Mare adéu siau — y tols los demés de casa. » Jo de cor los ho vaig dir — que de boca no gqsava. — Quan son abaix del carrer — vestit d' home li posavan, la vesteixen de fadrí — calseta y jupa de grana, espardenya blanca al peu, — veta fins à mitja cama , lo barret engalonat*— com un mosso de la esquadra.
— Anirem al hostal nou — que allí n' es nostra posada. — No per cert que Y hostalera — n'es germana de la mare. — Ja r agafan per un bras — y à cavall ja la pujavan.
Quan al hostal nou van ser — mestresa se la mirava — Maria, que n' has fet tu? — ^que n' has fet tu desdilxada? — ^Mestresa, no 'm coneixeu, — vos me preneu per un altra. — No 'I prench per un' altra, no, — só germana de ta mare. -Minyons, anémsen' d'aquí,- qu'aquí no es la meva estada. - Ja n' agafan cap avall — dret al hostal del vinagre. Quan ne son à mig camí — un jayet ja n' encontravan.
— èSi n' hauriau vist passar — una minyona robada? Que sa mare ha mort d enuig — y jo no trigaré gayre? Quan Maria sent això — càu en terra y se desmaya.
— Maria Déu te perdó, — Déu I' hafa ben perdonada ,
que n' has mudat de servey — en eixa vida y en I' altra. —
i28 —
NOTAS.
En una aitra versió comensa la canso aixis:
Un dia anant al molí — lo Pau 'Gibert la trobava :
— Pauleta si toIs venir — si vols venir ab nosaltres.
— No pas avu; Pau Gibert — que no fora prou guardada.
VARIANT D' ESTA VERSIÓ,— Vers i.
— Pauleta si vols venir — que jo me 'n vaig à campanya.
Existeix una altra canso en la que 's conta per pes- sas menudas totas las malvestats d* aquest home ; diu- ben que n' es feta per ell mateix y du per respone- ment :
Mal usar no pot durar la justícia meny se cansa.
Gom havem pogut aplegar algunas novas sobre la vida y mort d' aquest malfactor, ne direm dos de sos fets mes capdalts perquè pugan dar rahó, los quins las llegescan de las entranyas d' aquell facinerós.
Un d* ells es , que trobantse Pau Gibert à casa son cunyat, lo matà, li va treure'l cervell y'l feu menjar à la muller d' aqueix , dihentlhi après à qui pertenyia la part del cos que havia menjat.
L' altre fet es sa agafa. En sos últims anys descon- fiant de si mateix y >plé d' un xich de por (sempre ha- via anat sol ) s' acompayà ab dos carboners. Aquests'
— 129 —
resolgueren péndrel. Una crida havia promès molt or per Tagafa y, '1 perdó , si qui Tagafava tenia pena de la vida. A ningú millor que als carboners podia convenir això, pus se trobavan també perseguits per sos furts y homeys. Resolgueren donchs agafarlo per salvarse ells. Cada dia un dels tres aue vivian en comú , devia cuy- darse del guiso. Esperà'en d que li toqués à Pau Gi- bert lo tom y mentres ajupit de genolls a terra bufa- va 1 foch , se li tiraren damunt y , Uigantlo , lo por- taren al poble mes vehi. D^ alli fou dut à Barcelona y aquí penjat al Carner. ( Vejas la nota de la canso de Serraller. ) Fou pres aprop de San Llorens de la Muga.
LA PLOMA DE PERDIU.
»*^ÍH^
ran tres àon - ze
tres iro - da - van se
da Llim.
í — ^— ÍD ÍL jii de
ta.
i
L' um iert— è-^
— t35 —
Si n' eran Ires donzellelas, totas tres brodavan seda
Lumber — digudí — digudó — digudeta , lumber — digudí — digudeta — dó .
totas tres brodavan seda, r una blanca, 1' altra negra, r altra la broda bermella. Lo fill del rey se paseja. — Vólsmen dar un bri de seda?
— i Que 'n vols fer del bri de seda ?
— Vull ferne una llassadeta.
— ^ Perquè vols la llassadeta ?
— Per cassà' una perdiuheta.
— ^Perquè vols la perdiuheta? — Per trencarlhi una plometa.
— ^Que vols fer de la plometa f — Vull escriure una carteta?
— ^Que 'n vols fer de la carteta?
— Enviaria à la amoreta»
— Que ']Q vols fer de la amoreta.
— Vull ferlhi una abrasadeta-
LA ROSA.
►«M-
±
^
■^
*
\ ^ í } }
l'Jior— ta del meu
I
E
pa
re
m
^
^s:
^
f=>
ta — ron - ^er n'hi
í
fa
^
^
Ç=^
las ta — ron — jas ool - sas mi
ffi
^
llor fruy — ta nolií lía
dR
la, que ja ve del ay
fi
re. Lan—
X
t
í
s
fl, pè rol ay
5=
-' U[
A r horta del meu pare — un laronjer n' hi ha íà las taronjas dolsas — mes dolsas no n' hi hà ,
Lanià , que ja ve del ayre I lanlà, que del ayre va \
(ambé una clavellina — que regalada està : mentre jo la 'n regava — lo meu galant passà. —Deu vos guarí hortalana — ^volèu llogà' horlolà ? — Digàuho à lo meu pare — qu' hortolà ha de mudar. — Voléume dà una rosa — per vostra pròpia mà? —Una, dos, tres y qualra — y quantas com n' hi haurà : entréune lo galant jove — enlrausela à buscar. — Mentre que la cullia — la rosa 's va esfuUar. Al llindar de la porta — un gran sospir ja 'n fa . —6 Que suspiréu vos jove?» — «Prou linch que suspirar, saspiro r amor vostre — si me '1 volíau dar. -Digàuho à lo meu pare, — també à lo meu germà y també al senyor oncle — qu' à vora '1 prat s' està. — Son pare se V escolta — de dalt d' un olivar. -A poch à poch lo jove — no çasséu tan enllà , que ab la filla meva — no vos hi cal pensar. »
VARIANTS.
Vers 2. 'lae fa taronjas dolsas, — millor fruita no hi ha.
Vers 6.
—V amo que no te sembra — mosso no pot llogar.
— M'l -
NOTA.
Ab altre metro y ab diferent tonada y responemenl se canta també aquesta caqsó.
Montanyas de Jorba
lerum , lerum , poguesseu parlar
lerum , la,
Quantas ne diriaho — del meu festejar.
On dia la trobo — que soleta va.
Jo lin dich Treseta — ^si ab mi 't vols casar?
— Diguého al meu pare, — també al meu germà
lambé al senyor oncle — que en la Pobla està etc.
LO PETIT BAYLET.
• tm*
&
lo pe — lit tay-
let de — nu
lit tay-
ma tL
I
va
7
3»
^
— tí
F
i
E
'a — Ja. yà llaii
rar
^^•■^"■^■^
m
f
?
se'n.
I
seu
~ 147 —
Lo petit baylet— ,demalí 's llevà agafa la arada — y à llaurar se 'n va.
iül il La mestressa es jove — n' hi du V esmorsar, un tupí de sopas — y un crustó de pa y una arangadeta — per poderl' passar, y una carbasseta. — pera xarricar. — Feste ensà baylet — feste ensà à esmorsar. —No pot ser mestressa — que tinch de llaurar: aquest camp que llauro — tincb de conrear. Al mig d' aquell camp — una herbela hi ha que se 'n diu falsia — que may granarà. Al mig de la herbeta — una font hi ha que tots los que hi beuhen — s' han de agenollar, de genoll en terra, — sombrero à la ma. Mentres ell bevia — V amo hi arribà. —Baylet si te 'n sembla — qu' això es travallar!
— Sí per cert , nostramo , — molt que 'm fa suar. —Baylet, passa à casa — que 't vull despatxar. Tres doblas que 't dech — no te las vull dar ,
r una me la quedo — pèl poch travallar; l' altre me la quedo — pèl molt festejar ; r altra per las banyas — que m' has fet portar.
VARIANTS.
Versis.
— A tu y a la dona — 'us vull despatxar.
— Tres doblas de quatre — me n' haureu de dar. — Vetanaquí dugas — pèl bon travallar;
vet à n' aquí un' altra —per lo festejar V pera las banyas — que me 'n fas portar. Portals y finestras — tindré d' aixamplar perquè son eslretas — y no hi puch passar.
VAL MES!
't^S-*-- -
Larj^o Andante-
^^
Sik 70 — -li au
^m
m
dar l'a
mor,
jo tam-
^^
lelis lú
i
ào— na
n
^^
i
- à lo ]
Jue í
n
lo mo.
^
pa - re.
í
^
la le çiaa
ma-
i
bi
^
í
H
*-**•
re qoan k sa liri — i
— 153
— Si 'm voliau dar Y amor — jo també us la donaria.
— {Que diria lo meu pare, — la mare quan ho sabria j també los meus germans — que jo 'n fos tan atrevida que n' hagués donat 1' amor — à un que no '1 coneixia 1
— Si no me la voleu dar — à ferme frare aniria del ordre dels caputxins, — al mòn renunciaria.
—No TOS fassàu frare, no, — que nó es pas la vostra vida: dormireu en llit de pots, — sense llansols ni camisa; eslaréu mortificat, — y haureu de portar cilicis; quatre vóltas la semana — s' haureu de dar deixuplinas ; quan anireu pels carrers — no podreu parlar ab ninas. Val mes que ns casem los dos, — y viurem ab alegria.
*
^
Ma -
^
t
re
mi
í
T
ma — re
■jHi - ib ^aii m.
1 — Jo.
^
t
í
Ne son las carn—
"^
he
ras
qoe sï— tan y
^
^
riu — k
llOL
Jo no dor —
mo
j: j^ J^ i^ I
no:
no es-
s
ddi a
— dor-
s
mi
d&
— 159
Si n'hi ha una dama — dama de Galícia, son marit es fora — à la romeria.
— Jo no dormo, no,
no estich adormida. Diu que s' hi estarà — un any y un dia. Ja'n pareix la dama — ab molta alegria . Mentre està parint — son marit arriba: tot pujant la escala — cau esmortuido.
—Mare mia , mare, — sento gran ruido.
—Ne son las criadas — que saltan y riuhen.
--Se'n ha ínort un gran, — un gran de la vila,
n'hi fan un enterro — ab una musica.
—Mare mia, mare — ^quin dia iré à missa?
—Filla , las pagesas— estant quinze dias
y las menestralas — los quaranta dias,
tú com à primpcesa — un any y un dia.
—Mare mia, mare — quin vestit duria,
lo vestit de seda— ó 'I de plata lina?
Si 't posas lo negre — mes be t' estaria.
Al sortir de casa — sent la gent que diuhen :
«Ara vé la dama — ara vé la viuda.»
—Mare mia, mare — ^sent la gent que diuhen?
—Ne son criaturas — no saben que dirse,
lo que óuhen als gr^nts — los xichs també 'u diuhen
—Las campanas van, — ^per qui tocarian?
— Tocan per un gran — un gran de la vila.
—Ne cava 'I fosser — ^per qui cavaria?
—Filla meva , filla, — també hauré de dirlho:
ton marit s'es mort — has quedada viuda.
Ton marit s' es mort — à la romeria.
—Mare mia , mare, — héuse aquí ma filla,
que me'n vaig al Cel — ab qui tant volia.
— 160 —
VARIANTS.
Vers 24.
Mare mia, mare — vos encoman lo fill
que me 'n vaig al Cel — à veure '1 meu marit.
Lo diferent assonant d^ aquest acabament , nos fa mostra de una versió que no hem pogut arreplegar.
De tolas las cansons populars , sens cap mica de dupte, la que ha sigut mes estudiada , la que ha dat mes travalí als col-leccionadors , la que ha ofert mes investigacions curiósas, es estada la quedis francesos conexen ab lo nom de la canso de Jean Renaud, si be 'Is italians la nomenan Comte Angiolino y Is bre- tons y danesos Sire Nan y Sire Olaf. Homes de gran coneixensa en aquest ram , com Volf y Villemarqué, n' han dit cosasmolt novas; Gerard de Nerval ne par- la molt be en las planas de sa Behème Galante y A. Branchet y G. Paris Thi haii dedicat llarchs articles en la Revue critique d' històire et de literature. En un d* aquests articles hi hem llegit una llista de tolas las versions que*s coneixen de la canso anomenada: allí se diu, que n'hi ha de torenesas, bretonas, auvergne- sas, del Rouen, de la Vendée, de Limogesy molts altres punts de Fransa à mes de las italianas y dane- sas. Emperò tants y tants com n* han tractat, ningú sMia recordat de la versió ò versions catalanas. Aquesta canso que móu à gelosia à bretons y francesos y pro- mou qüestions sobre quin es dels dos , lo poble que r ha inventada, lambè n' es coneguda aquí. Y, per cert, nostra versió va acompanyada de una melodia qu€ no la tenen pas- tan bonica Ms de f(^a casa.
— 16i —
En la versió francesa comensa la canso arribant Renaud de la guerra , agaantantse las tripas ab las mans y cridantlo sa mare des de dalt de la finestra ; (això darrer nos recorda desseguida la canso de don Joan y D. Ramon). En la versió itaKana lo compte Àngiolino torna de la guerra. En una de las altras versions francesas , Jean Renaud torna de la cassada ferit pel porch singlar (y aqui es encara mes sa sem- blansa ab la canso mallorquina). Enia versió bretona «s un cavaller que se 'n va al bosdi y allí hi troba una bruixa (korrigan) la qui'^l fa morir al ésser de retorn a casa seua.
En lo comens es abont bi ha mes diferencia entre las versions fins d' una mateixa «ncontrada. En las unas ve de cassar, en altras de lira, en altras de guer- ra ; en lo acabament totas son quasi igualas.
La mes notable de totas las versions es la bretona publicada per Villemarqué, [Barzaz-Breiz). Creyém que d' ella van sortir las versions francesas, de aquestas la provenzal (ja en -època tardana) en la quina T héroe se titula Aruaui V infant y d' aquesta la catalana.
No volem fer un estudi , ni un juhi crítich sobre eixa canso , sols si volem fer saber que nostra versió val tant com las estrangeras, si no val raès.
Posem aquí la versió francesa de la mateixa , per- què \ veja la semblansa que tè ab la catalana de que tractem, sobre tot en lo comens.
Renaud & la chasse est allé
à la chasse du sanglier
il a manqué te sanglier
et le sanglier T a mangé.
Quand Renaud de la guerre s' en vint.
— 162 —
Tenant ses tripes dans ses roains, Sa mère qu'est au grenier haut, Voil arriver son fíls Renaud. ((Mon fils Renaud, réjouis-toi, Ta femme est accouché d'un roi. — Ni de ma fenome, ni de mon fils Mon coeur ne peut se réjoir. Hére, faites-moi faire un lit Qui soit bien loin, bien loin d' ici ; Faites-le moi faire si loin Que ma femme n'en sache rien. » Or, quand ça vint sur le minuit Que Renaud eut rendu V esprit, Sa mére se mit à pleurer Et la servante à soupirer. ((Dites-moi, ma mère, ma mie, Qu' a-ton à tant pleurer ici ? — Ma fille, ce sont tous nos chevaux Qui sont mors d' hier au tantót. Mais nos chevaux , ce n' est ça rien, Paurvu que Renaud se porte bien. Quand de la guerra il reviendra De {>lus beaux ii amènera. — Diles-moi , ma mère, ma mie, Qu'a-lon à tant cogner ici? — Ma fille , ce sont les charpentiers Qui raccommodent nos greniers. — Dites-moi, ma mére, ma mie, Qu' a-ton à tant chanter ici ? — Ma fille, ce sont les processions Qui font le tour de nos maisons. » Or, quand ça vint sur les dix jours Que la commère fit ses alours, Le blanch elle a voulu porter, Le noir on lui a présenté. — Dites-moi , ma mére, ma mie, Pourquoi me change-t-on d' hàbils? — Prenez-le blanc , prenez-le gris, Le noir est beaucoup plus joli. » Les enfants la voyant passer Disaient entre eux tout chagrinés :
— 163 —
'« — C est la la femme de Renaud, Enterré d' hier au tantól. — Dites-moi , ma mère , ma mie, Ces paysans qui disent-ils? — Ma filla , ils disent qne les moineaux On fait leur nit dans les créneaux.^ Quand elle fui dans l' églíse entrée, L'eau bénite lui fut présenté. Elle a levé les yeux en haut : — Ah ! Dieu, maman , le beau tombeau I — Ma fiUe , il peut bien étre beau, II a coúté tous mes jòyaux. Non , je ne puis te le céler . Renaad est mort et enterré. » Elle a jeté un si grand cri Que r église en a retenti ; Prenez mes bagues, mes anneaux, Je veux mourir avez Renaud. »
VERSIÓ BRETONA.
Lo senyor Nann y sa esposa s' han casat ben joves y jo- ves s' han allunyat l' un de Y altre.
Ella ha parit dos bessons blanchs com la neu ; Y un es un noy , 1 altre una noya.
— Que desitja vostre cor, per haverme donat un fill? Digueu , vos ho donaré desseguida. Yol carn de becada del estany del vall , ó carn de corsó del bosch vert ?
— La carn de corsó es la que mes m' agradaria ; mes per això tindreu d' anar al bosch.
Lo senyor Nann quan la sent, prent la llansa de alzina, salta à damunt del cavall y se'n va cap al bosch vert. Al arribar à Y entrada del bosch véu una corsona blanca : lan furienl se tira al darrera d' ella que tota la terra 'n tremola : tan furienl se tira al darrera d'ella , que la suor regala de son front y pels costats de son cavall. Y arrivà la uit. Y va trobar aprop de la cova de una bruixa , un re- garé d' aiga clara que corria per entremig de fina molsa, y descolcà per beure. La bruixa estava sentada à la bora de r aiga y pentinava sos Uarchs cabells rossos ab una pinta d'or.
— 164 —
— i Com goseu venir à embrutar la meva aiga? O's ca- seu ara tot desseguit ab mi ó set anys de carrera vos ani- reu amagrint ó morireu avans de tres dias.
— No 'm casaré ab vos, perquè ja sò casat: ni 'm cor- secaré, ni'm moriré abans de tres dias sinó quan Deu voldrà : emperò m' estimaria mes morir tot desseguit ans que mullerarme ab una bruixa.
— Mare meva , si 'm voleu be , féumeH llit, sinó eslà fet. Esticb malalt. No 'n digueu res à ma muller : de aqui tres dias m'enterraran : una bruixa m' ha embruixat. —
Y tres dias després preguntava la jove : — Diguéume, sogra, ^ perquè sonan las campanas? per- què cantan à baix los capellans , "vestits de blanch?
— Un pobre que haviam arreplegat, s'ha mort aquesta nit.
— Diguéume, sogra, ^hont es anat mon senyor Nann ?
— Hanat à la vila , íilla meva : tornarà aviat.
— Diguéume , togra, equina roba'm posaré per anar à r església, la blanca ó la de color de rosa ?
—Filla meva , ara es moda anar à l' església ab vestit negre. —
Tot pujant la escala del cementiri , ella veu la tomba del seu marit.
— ^Qui s' ha mort de nosaltres, que nostre tros de ter- ra ha sigut cavat?
— i Ay I [filla meva! Ja no puch amagartho mes, ton •marit hi es !
Ella s' agenollà y no se 'n va aixecar mes. Maravella fou veure eixir de la tomba, hont enterraren en companya del seu marit à la esposa , veuren' eixir dos alzinas. En las brancas d' abduas hi havia dos colomas, joUasy bellugay- resque , al espunlar lo jorn , cantaren y després cap dak del cel feren son vol.
Podriam posar variants d'aquesta versió y à mes altras versions ja escandinavas ó be italianas ; mes cre- yem que prou hem dit de la mateixa per fer notar sa importància. Quan mes avall se llegesca la canso de
— i65 —
D. Joan y D. Ramon , no li serà difícil al llegidor veure en ella à una filla d' aquest hermosissim cant.
En la música se pot haver reparat que la lletra no correspont à las primeras ratllas de la versió estampa- da : la rahó es haver arreplegat las ratllas que prece- deixen à las de la solfa, quan ja aquesta era estampada.
D. JOAN Y D. RAMON.
'íHI'
i En la versió nostra no hi figora no mes que D. Joan ; mes com eomunment se coneix aqueixa canso ab lo nom que deixem estampat, à cau- sa de fíffurarhi dos personaties en algunas versions, seguint la costum hi deixem To nom ab que *1 poble Y ha batejada.
^
^
A
1
Vaig sor ür
í
^
#
í
i pas
^
se — m 3ni— iM — Jea
í
^
la ma-ti — na-da vai ve — lúr
^
■fr
lo mea ïi — Ml per m
camp
m
H
1 n'ulli
que ver- de Q' ■ -ii--
ja-va
vel j ve
mr
lo mea fill — llet per m
tí
camp
fie VET- de — ]íL-r-73L
171 —
Vaig sortir h passejar — diumenge à la matinada ; veig venir lo meu ïillet — per un camp que verdejava. -^Ayíillmeu, d^ahont vens tü?-Ay fill meu d'ahonl vens tu ara? -De la campanya del rey-dels nue hi va» no*n tornan gayres. ;Ay, mare , sf so tornat — é la Verge ho suplicava 1 Entre jo y lo> meu cavall — portem trenta nou llansadas ; lo cavall ne porta nou — y *1 meu cos porta las altras. i Ay, mare , Teume lo llit — alli ahont soliau antes I -7'Ay, fill meu, Ió meu fillet, — ves à la cambra mes alta , hi IrobarAs la muller — entre senyoras y damas : ha parit un infantó — que es com V estrella del auba. —Jo no estich pas per muller, — ni per senyoras, ni damas, ni lampoch per inl'anlons , — ni per estrellas de I' auba, i Ay mare , fassàume '1 llit — alli hont me lo feyau antes ! No me '1 fassàu gayre bè — que 'I meu cos no viurà gayre. Tant bon punt com serè mort— féune tocar las campanas, las campanas de la Sèu, — las de Sant Miquel Archangel , las del monestir mes alt — que n'es lo Convent del Carme, la gent quan ho sentirà — dirà : « ^ per qui locan ara ? » Nfí tocan per D. Joan — que n' es mort à la campanya. »
ALTRA VERSIÓ.
La mare me 'n veu venir — per un camp que verdejava ,
cullinl violas y flors , — flors y violas boscanas.
— ^' ahont veniu, lo meu fill ? — La color porteu mudada.
— Míire meva , m' han sangrat, — la sangría m'han errada.
— Renego d' un tal barber — que la sangría 'us ha dada.
— Ay, mare, no renegueu, — vos mateixa 'n sòu la causa; que un fill que haveu tingut — aquell feu anà' en campanya, à la campanya del rej^-quelsque hi van no'n tornan gayres;
9
— 172 —
no 'n lornan sinó 'Is hereus , — los hereus de bonàs casas. Mare meva , féume '1 llit — en lo portal de la cambra ; no me. '1 fassàu gayre bè, — que '1 meu cos no viurà gayre, jo moriré à mitja nit — y '1 cavall à punta d' auba.
ALTRA VERSIÓ MALLORQUINA. '
D. Joan y D. Ramon — venian deMa cassada : Don Ramon cau del cavall — y Don Joan ne colcava. Sa mare los veu venir — ^"per un camp que verdejava, collint baumes y violas — per curar las sevas naíras. — iQue'n teniu, mon fill Ramon? — ^La color teniu mudada.
— Ma mare , seinat ne som — la sainia m' han errada.
— 0 mal haja tal barber — que tal sainia 'us ha dada.
— Ma mare no ílestoméu — qu' es la darrera vegada : entre jo y lo meu cavall — portem vint y nou Uansadas ; lo cavall ne porta nou — y jo totas las que faltan ,
lo cavall morirà à nit — y jo à la dematinada ,
lo cavall r enterrareu — al lloch millor del estable,
y m' enterrareu à mi — en lo vas de Sancta Eulària
y damunt y posareu — una espasa alravessada.
Y si diuhen qui ha mort : — « D. Joan de la cassada.»
NOTAS.
^Seràn aquesta canso y la que la precedeix, dos tros- sos de una ó duas versions primitivas sanceras ? ^ Se- ran dos cansons diferentas ? Dos cansons diferentas no las creyem. Dos trossos de dos versions en diferent metro , potser. En totas las versions estràngeras tam- bé hi entra lo cavall y en unas mort embruixat , en altras plé de nafras , y no 'n manca una que 'I fa finar sense camas perquè una bruixa las hi talla.
t Es de notar que en eixa versió son dos los personatjes que hi fi- guran : si be un dels dos, ( D. Joan) es del tot sobrer al argument.
— 173 —
En la bohème Galante de Gerard Ncrval al trac- tar d' aquesta canso al concloure la primera part hi trobem la segíienta observació : « aquí lo Uoch de la balada cambia , seguint V argument en la cambra de la partera. » Aquest trencat es també visible en la nos- tra.
Eq una de las versions itaiianas (la Yicentina) qu'es la que mes s'acosta à la nostra versió, també torna de la cassada.
— 0 madre , piu che madona ,
cosa xè que V Anzolin non vien trovarme ?
— 0 flola, piu che nurela ,
el conte Anzolin è aduà a cazza.
La següent versió alamanya nos esplica en pari la formació de aquest cant independent de la bona viuda. Ella es una reproducció de la canso sueca Sire Olaf; ab tot no conta tampoch rargument per sancer (com nostre D. Joan y D. Ramon ) sinó que trencantlo a la tornada de Sire Olaf y posanthi unsi variant que li mu- da la fi, ne fa un cant que, à primer cop d' ull, sem- bla diferent no sent mes qtie un retall de la canso sue- ca. iSuccehirà lo mateix ab lo nostre cant D. Joan respecte à la bona viuda ? Creyem que sí.
Veuse aquí la canso alamanya.
Olaf alravessa de nit lo bosch , sense por y ab lo cor plé d' alegria perquè va à casarse.
Las Elías li privan lo pas y la regna dels boschs li allar- ga la mà.
— Salut, Sire Olaf, sigueu ben arribat. ^Heu vingut per ballar ab mi , no es aixis?
— i Ballar? No , no puch , no puch Elfas. Bruixas , no puch pas ballar; demà à punta de dia me mullero.
— 174 —
"^Escolta , bermós Olaf , balla ab mi , tincb dos es- parons d' or y te 'Is donaré ; tínch roba de la mes fina y un trajo dels mes richs , mos dits V ban cusit y la lluna Ir ha donat la blancor que té, y això serà teu.
— ^ Ballar ? Ni puch , ni vull : demà à punta de dia me muUero.
— Escolta , bermós Olaf, balla ab mi, en mon palau hi tíacb per tu una pila d' or.
— - ór que vinga de tu y prou lo rebré; mes pèl que toea à ballar
— Es dir que no fols ballar ab mi ? Donchs que la mort colqui tot seguit sobre tas espatllas. —
Y aixeca la mà y li fereix lo cor. — Dèu meu , quina punyida sento ! quina dolor es la meva. —
Y après posanllo altre cop sobre son cavall : — Ves y li diu , y demà podràs ballar ab ta namQrada. —
Y quan va arribar al portal de son castell, sa mare Tes- perava y li digué lanlost lo va veure :
— Fill meu, que tens? Fill meu , m' cspantas ! Perquè to6 ulls son entelats ? perquè ta cara n* es tan groga ?'
— Sossègat , mare meva ,. no t* espantis : una elfa del bosch m' ha ferit lo cor.
— Ficat' al llit, estimat Olaf, y fes un bon sò ; mes ^po- bre de mi ! ^ qué li direm à ta promesa?
— Diguéuli que sò per valls y montanyas; que probo mos gossos y mos cavalls. —
S' ajau y s' adorm. A punta de dia arriba la promesa : tot lo cami ha anal cantant. ^
— Perquè ploreu , mare? ^ Qué teniu? Digueu. ^P^*''- qué no es aquí ab vos , mon estimat ?^
— Filla meua, es per valls y montanyas ; proba sos gos- sos y sos cavalls. —
La verge alsà 'I panyo d' or y dessota hi havia Sire Olaf lot groch y... mort 1
1 En la versió sueca , mare de totas las altras rersions , quan arri- ba aquí segueix d' esta altra manera.
Y la promesa dcya :— Mare , ^perquè tocan las- eampanas ?
— Ei costum en nostra teira que lo promès fassi tocar las eampanas- quan arriba sa promesa, etc, etc. » fífls 'à termenar exactament com ta^ majíor part de las versions.
SERRALLONGA.
MH-
1
las ni -ne- las plo — ran
h
z
■I B 1 ^
1/ |/ 1/ ■ \ 3
0- ran de bis — tor per qu'cn Ser-ra—
llon-ga n'es à la pre
50
|
^ |
• |
ry |
|
|
■• |
1 |
||
|
. |
Fa — ra — — rà.
fi--
ra
ro
1 '\ % T 1'
i-
n'cs i la pre
só /i -
^
ra.
ro
— 179 —
Quatre bandolers — van de camarada ,
iiu era Serrallonga , — V altre s' amiga Joana,
Fararà ,
fa rar ó L' altre '1 Fadrí de Sau,
fararó. Las ninetas ploran, — ploran de tristor perquè en Serrallonga — es à la presó,
fararà ,
fararò, es à la presó ,
fararó. Joana la sua amiga — à son germà deshonrà y donarli la mort — al cel ell ta jurar
fararà,
fararó, al cel ell va jurar,
fararó. Bernat de Serrallonga — per son fill plorà y pera que '1 prenguin — ell mateix lo entregà,
fararà ,
fararó , ell mateix lo entregà ,
fararó.
VARIANTS. Yers 4.
Ploran las minyonas — ploran de dolor.
— 180 —
La única versió que *s coneix fins ara d" aquesta canso' es la que publica En Manel Milà en son Ro- mancerillo, qual versió segons diu ie autor de T obra citada es extreta de la comèdia que ab lo títol El Ca- talan Serrallonga escrigueren tres íngenis ( Antoni Coello , Francisco de Rojas y Lluis Vélez de Gue- vara ) à mitjans del segle xvu. En la versió aquesta, com nota molt be En M. M., no mes hi ha tradicional la segona posada ; las altras tres, se véu que foren ar- regladas pèls autors del drama. Nos acaba de probar això la música de la niateíxa, pus aixis com escau molt be à la segona posada, no va gayre à tom à las altras, perçó en la solfa s^ hi troba la lletra de aqueixa y no la del comens.
També probaría indirectament lo mateix alguna al- tra canso catalana que 's troba en lo acte primer del citat drama , la qual no te per cert res de popular , y es la següent :
Una veu : Qu' ha de se' una dama que no lé dinés ? Altra : Si es molt hermosa ser lo pitjor qu'es. Una : Ay , ay que dolor que té à ne 'I cor ! Tots : . Y de aué ? Una : Espera y t' ho diré. De veure una Joaneta qu' es bonica y discreta
. sens dines per compra' un jipó ab passamà d' or
à Barcelona....
Ara ve lo tractar d' un altra cosa mes que sia lleugerament. ^Era un cavaller lo dit Serrallonga,
— 181 —
com han pretès los autors de! drama ja nomenat? ^Se deya Serrallonga ó be Sala ? Que no era cavaller ni molt menys, ho prova lo procés que se ?li feu quan lo varen agafar , qual publicació devem à En Joan Cortada, distingit lletrat y eminent historiayre que, per desgracia de las Uetras catalanas, la mort nos ha pres ara de poch. Extrauréra algun bocí del dit procés y per ell se podrà formar clar juhi sobre T assumpto que 'ns ocupa.
Declaració de Jaume Malianta ( a ) Fadri de San,
« Dich que en corapaaya del dit Serrallonga y del Hereu del puig de la Vall , avuy difunt, pochs dias desprès de, haverme arreplegat ab en Serrallonga, vàrem robaria ca- sa de G. Muntada de Susqueda y vam matar al dit Munta- da , perquè es va defendre , y vàrem entrarhi à capvespre ^robarem diners, joyas d* or y plata y de allí ab lo rohat fugirem al bosch de Sellabona etc.
(( Lo dia de Santa Llúcia de 1625 anant jo aquadrillat ab dit Serrallonga, Miquel Miarons etc. anàrem armats de nostres pedrenyals à casa de J. Torrents de las Planas y al mig ael dia entrarem en dita casa en nom del rey y pujant dalt alguns de naltres , y quedantse los demés baix à la porta, vam esbotzar una caixa y roòarem joyas de pla- ïa, diners y una xica cadena d' or; algunas culleras de plata , anells d' or y roba etc.
« També en las festas de Nadal del dit any 1625, anant ab dit Serrallonga y demés lladres de sa quadrilla , un dia nos posarem en lo cami ral que va de la present ciutat à la de Girona en lo lloch dit la Creu de Franciach y allí armats de pedrenyals curts y Uarchs robarem als pasatgers diners , rooas y demés cosas que duyan, y'ls que férem lo robo erara Serrallonga etc. etc.
Ab això crech que ni ha prou per demostrar que lo dit Serrallonga no era altra cosa que un lladre de pas.
— 182 —
Ara per probar la magnanimitat de son caràcter, direm, que sent casat y tenint cinch criaturas, deixà à sa muller y s' acompanyà d' altras donas à las quals no tractava del tot be, puig à una d' ellas, segons declara ella mateixa, un dia perquè estava 'de mal humor, la deixà estaburnida d' un cop de culata al cap.
Per lo que toca al nom devem dir, que encara que 1 nom Serrallonga no era nom de casa segons se véu pel procés, ab tot, com ho proban las declaracions, no'l ^ coneixian per altre los seus y 'Is estranys.
Un autor modern que ha sostingut al tal Serrallon- ga son padró de lioblessa postissa , per fugir de la llum del procés , ha dit que *1 Serrallonga noble, no .era en Sala y Serrallonga terrós , sinó un altre. Pre- guntarem nosaltres en resposta à n* això: ^es probable que en la mateixa època y en lo mateix poble nasquessin dos Serrallongas y que tots dos fossin aventurers com algú ha pretès sostindré?
Estem plenament convensuts de que no mes n' ha existit un en aquella època y à n'aquest es al que's re- fereix la canso. Cal no mes llegir lo procés publicat en lo Telégrafo per convencers' de que no tenia res de noble, sent com era un terrós (com se sol dir de un travalíador de la terra ) y ben poch ó gens de po- lítich lo qui robava, cremava y matava per vilas, mon- lanyas y camins rals, ab lo sol obgecte de johir de lo robat. Per acabar de donar un xich mes de llum à n* aquest rahonament, publiquem aquí la crida ab que's posà preu al cap d' aquest fascinerós.
Ara ojats tothom generalment , queus nolifican y fan à saber , que de part del Excelentíssim senor Don Henric de Aragó Folch de Cardona y de Cardona , Duch de Sogorb y de Cardona, Gran Condestable de Aragó, Marques de Co-
— 183 -
mares, del Consell de Eslal de la S. C. y Real Magestat, y soiiLoclinent y'Capila General en lo principal de Catha- lunya , y comtals de Rosselló y Cerdanya , que attenent sa Excelencia, que ab lo Capilol de les crides ordinàries manades publicar per sa Excelencia , lo die de vint y tres del corrrent mes ae Maig en lo Capilol catorze eslàn pro- mesos premis per als qui capturaran y posaran en ma de la Regia Cort los lladres publicbs , y homens facinerosos, que inquielan y perlurban la pau pública dels dits Princi- pat y Comtats, ço es per cada cap de quadrilla dos centas lliíiras moneda Barcelonesa si serà pres viu , y posat en ma y poder de la Regia Cort, y si serà mort cent lliures, y dels demés lladres cent lliuras per cada hu si vius seran, y cinquanta morts , y per que importa que dels que vuy son publicats en la Regia Cort per eneraichs de sa Majes- tat, y separats de pau y treva, com à lladres publichs, y altres per homicidas proditoris se tingué noticia delís. Per tant sa Excelencia diu , notifica y fa à saber , que los que vuy son publicats per lladres y homens facinerosos son los següents.
Joan Sala y Serrallonga deCaros, cap de Quadrilla.
Valentí Oliueres, texidor de lli de Sant Llorens Çauall.
Ramon Montada de dit lloch.
Hiacynto Vila dit lo Magay de Arles.
Pere Puig de Castell Tersol.
Joan T. dit lo Monjet de Tona.
Joan Gardan, dit lo garçó de Caldes de Monlbuy , tols de la quadrilla de dit Joan Sala y Serrallonga.
T. Armengol de la Sglayola.
T. dit lo Tendre.
T. dit lo Piler, lots de la Seu de Urgell.
Juan Cadell, dit lo baslart Cadell..
Joan Guix , dit lo Estudiant Guix de Berga.
T. dit lo Bomia de Sant Joan de Oló.
Ramon T. que sa mare ha abitat en lo lloch de Roda.
T. Vacarisses , dit lo Caballul de Collbató.
Joan Guasch de Sant Climent.
Francisco Rubert de Mora Ribera de Ebro, cap de Qua- drilla.
Hieronym Gil , dit Hieronymet, francès.
Francesch Abbas del Uoch de Calafeit.
Antich Gorderes y Cerdà.
Guerau Cape, tots del Uoch de Alp.
Hiacynto Canyelles de la part de Segarra. Y los que son publicats per euemiclis de sa Magestat per homicidas pro- ditoris son.
Matià Morot y Pere Morot germans , de Vilassar.
Francesch Companyó, de Ripoll.
Y així inseguint la conclusió en lo Sacre Real Concell feta diu, y en sa bona fe y paraula Real promet , aue uer cada cap de Quadrilla dels sobre nomenats, y per los ae- mes lladres nomenats manava pagar ab tot efecte de diners de la Real Thesoreria los premis ab dit Capítol pro- mesos , si y conforme en dit Capítol de^crídes , està ex- pressat, y als qui pendran y capturaran al dit Matià Ma- rot , Pere Marot , Francesch Companyó, homicidas prodi- toris , y posaran en ma de la Regia Cort algú de aquells, à efecte que puguen ser punits y castigats en pena ordinària, los manarà donar y pagar, realment y de fet de diners de la Real Thesoreria , si seran presos dos centes lliures per caseu , y si morts cent lliures , y à mes de dit premi ma- narà fer llarga y bastant remissió à una persona perdi nomenadora, com no sie cap de Quadrilla , ó homicida proditori, à àrbitre desu Excelencia y Real Concell, y los matexos premis manarà donar y pagar als aui {)osaraB en ma de la Regia Cort vius ó morts , à altres nomicidas pro- ditoris , que com à tals son estats yd publicapts per ene- micbs de sa Magestat , encara que en las presents cridas no estan anomenats, ni especificats, perquè nos te certi- tut si encara son vius , ó morts. ¥ perquè là captura de dit Joan Sala y Serrallonga importa lo ques pot y deu considerar per la pau y quietut del present Principat y Comptat , per ser home tant facinerós , y de tans anys pubhcat per enemich de sa Magestat , com à cap de Qua- drilla, y hage comesos atrocissims crims y delictes, inse- guint sa Excelencia la mateixa conclusió diu , y en sa bona fe y Real paraula promet à qualseuol persona de qualseuol estament grau ó conditió, encara que sie lladre publich de la mateixa ó altre Quadrilla , y encara que sie va publicat per enemich del Rey nostre Senyor, que pendra'viu ò mort
— 185 —
al dit Joan Sala y Serrallonga, y lo enlrepra en poder de la Regia Cort, li manarà fer y despaehar llarga y bastant remissió de tols y qualseuol delictes per ell comesos y perpetrats , encara que tingués instància de part , y que pugue traurer de mal altre lladre de la matexa , ó altre quadrilla que éll nomenarà ,.al qual també sa Excelencia Ii manarà fer y despachar la matexa remissió gratiosas , y si qui pendra viu à dit Serrallonga no tindrà necessitat de remissió per sa persona , sa Excelencia li promet donar y pagar en premi de dita captura encontinent sis centas Iliuras moneda Barcelonesa , y que pugue nomenar y trau- re de mal à dos lladres de qualseuol Quadrilla , ó altres dos persones que à éll li aparia nomenar, prometen axi maleisa Escelencia manaries fer y despachar consemblant remissi>ó graiiosa , y sinó podran pendrer aquell , yporta- ran lo cap de aquell, y ab llegilimes prones constarà ser lo cap de dit Serrallonga pugue nomenar, y traurer de mal à un lladre de qualseuol quadrilla, ó altre persona , al qual li manarà fer y despachar la matexa remissió gracio- sa, y li manarà donar encontinent tres centes lliures mo- neda Barcelonesa, y si qui portarà lo dit cap voldrà remis- sió per sa persona , se li manarà despachar llarga y bas- tant, conforme està dit, y que pugue nomenar altre lladre, ó altre persona que li aparia nomenar , als quals semblant- ment sa Excelencia li manarà despachar remisstó graciosa declarant sa Excelencia, que ab la presenl crida sien com-
5 resos qualseuol premis oferts y promesos ab altres crides eals, axi per captures de lladres, com per homicidas prodiloris, y si en la Real Thesoreria nos trobas diner de prompte sa Excelencia dona fe y paraula Real, quéls ma- flera pagar encontinent. E per que les dites coses sien à àlolhom notòries mana sa Excelencia ésser feia y publi- cada la present pública crida per los llochs acostumats de la present Ciutat , Vilas y llochs del present Principat y Comiats boa conuinga y menester sia. — El Duqne de So- Sorbey de Cardona. — Vi. Don Miguel Sala Rens. — Vt. De Calders & Ferran , Reg. Thesau. — Vt. Ferniz Ftsct Aduo- ca.— Frftnmcws Trobat, Infir. & obliga, loc. xvij. — Fol. CLíij.
Fou feta y publicada la presenterfda perlos llochs acos- tumats de Barcelona ab tenor y veu de dos irompetas à 27 de Maig 1633, per rai Joan Gaspar Pau.
r HEREU DE LA FORCA.
»+*H-
1
ftuan jo líc-ra pe -d-
?
li I 1 I ^ ^^^
ttt,
Ja -va
la ma-rc mek re — ja-
S
laeii h-m
i
7^
I
Ms
Inm
ms
í
I
^
M
HOtL
í
COIL
^^
m
— f91 *-
Quan jo n' era pelitet — la raare me 'n regalava.
Me*n donava afeuns ouhels — y alguna nou confitada. *
Me'n posava sobre '1 llit, — quan dormia no plorava.
Als set anys rodava * 'i torn, — als nou ja caraava llana,
als dotze 'm poso à robar, — cosa que la lley no mana.
Als dotze 'm poso à robar, — al quinze à la vida mala.
Als divuit à confessar — ab frare que predicava ;
era un frare caputxi — que 'Is sants del cel reclamava,
al se' à mitxa confessió — diu mal de mos camaradas.
Me n'aixeco del confés — cap à casa me n'anava.
Al sent demà demali — al' iglesia me 'n tornava ;
me'n vaig anà iglesia amunt — en un racó m'amagava.
Veig sorlir un capellà — que la missa comensava.
Al punt de consagrar l' hòstia — jo n' lii pego escopetada^;
la mesa del sant altar — tota ella de sanch anava.
«Deluréume aquest traydor — que l' iglesia no li valga. »
—No 'm valga l' iglesia no , — vàlgam aquest reliqurari.
Valgam la mare de Deu — la del Rosé y la del Carme.
Mes d'aixó no me he fiat — pus m'he valgut de mes camas.
Vaig saltar una paret, — baix n'hi havia un. gros tou d'aiga.
Sota un rodet de moll — la vida me'n so salvada.
A las dotze de la nit — ja trucava à ca la mare
-7 Mare meva feume '1 llii — íjue no hi descansaré gayre.
Aixís que me 'n fico al llit — ja me 'n portan una carta.
La carta n'era per mi, — lo sobrescrit per la mare.
Ja me la poso à llegir — al davant de los meus pares.^
Al estar à mig llegir — la mare ja suspirava.
-Qu'eslo qu'heu fet, lo meu fill,-que n'haveu dat mort à un frare:
i heu mort davant del altar — mentres l' hòstia consagrava.
1 Alguna nou mastegada. 4 Filava al torn.
10
— 192 —
— ^Mare, no cregueu això — que'us porten molt enganyada, que à mi me n* han fet hereu — d' una casa de Cerdanya ; una casa à quatre vents — sense sostre ni teulada, de dias hi tocaU sol — y de nits hi càu rosada , vingui d' allà hont vingui'l vent — sempre'm tocarà la can.
VARIANTS. Ratlla íí.
Un dia davant de Deu — jo li tiro escopetada.
Un dia davant de Deu — mentres la missa resava^ etc.
Ratlla i6 y17.
Agaféulo qu' es traïdor — que la etc.
Si la iglesia no 'm val — vàlgam las reliquias santas, etc.
Ratlla 20. Vaig saltar una paret — que set canas te d' alsada.
Ratlla S2.
Sota un rodet de moll — la vida vaig acamparme.
Ratlla 24.
— ^^D'ahont veniu, vos lo meu fill — malas ordres corran ara, diu qu' heu mort un sacerdot — mentre la missa resava? — Mare, no cregueu això — mireu que 'us han enganyada,
Ïue si això fos veritat — jo no fora dintre Espanya. — stant en eixas rahons — una caria 'Is arribava, la carta n' era per ell , — lo sobrescrit per sa mare, diu que'l volian fe' hereu — de la plana de Cerdanya. <(Y aqui dalt en un tossa — tens una casa parada, una casa ab tres pilans — sense sostre ni teulada, que de dia hi toca '1 sol — y de nit la lluna clara.»
ALTRES VARIANTS.
Per rahò à haverhí en las següents versions , va- riants de certa importància, es per lo que las posem à
í
— 193 —
segaiménL Mereix ser reparada la fi d'una d'ellas en la qual lo condempnat s'escapà de la mort , mitjansant la ajuda de sos companys.
als vuit anys filava al (om, — al non anys cardava llana , als onze 'm poso a robar, — al dotze & la vida mala. Me 'n vaig anà' à confesà' — à un frare qtie predicava, la penitencia que'm do — a mi no m' agrada gayre. Un dia llevant à Deu —'jo lin vento escopetada. <( Calla tu malvat traidor , — que la iglesia no Y hi valga.)) —Si r iglesia no li val, — vàlgam lo reliquiari si això tampoch valgués,— jo me 'n valdré de las camas.> a'n saltava una paret — nou canas feya d'alsada, altres nou tenia mes, — altres nou n' hi havia d' aigua; sota '1 rodet d' un molí — jo la vida m' be salvada. He n' aixeco y me n' hi vaig — dret à casa de ma mare. —Mare, baixéumen à obrir; — baixéumen à obrir, ma mare. Ay, mare, que jo ja 'n vineh — de las Hontanyas de Malta. — Ay fillet, lo meu flllet — hauràs d' anà' à las de Fransa: per la vila van dibent — que arribas de matà' un frare. -Mare, no cregàu la gent-que veritats no'n diu gayres.» Mentres està dibent això — la casa li han enrolllada. No 'I poden agafar dins, — Fagafan à la teulada. Ja r agafan y '1 ne lligan ; — dret à Girona '1 portavan. Gom ell n' era pel camí — los seus companys encontrava. —Ara es hora, companys meus, ara es hora d'ajudarme. — « Ay adéu, hereu coral — de quina V ets escapada ; » te'n volian fer se' hereu — d' una casa ben honrada que n'es feta ab tres pilans,— «sense sostre ni teulada.»
Una tia que jo linch — lot lo que volia 'm dava.
Me n' ha fet un rich vestit — sombrero à la galant xarpa ;
à cada ala del barret — una rosa platejada,
cent escuts val cada rosa — y altres tants Y ala girada,
y altres cent ne tinch en bossa, — no se si duraran gayre.
Ara ja so un home fet — y m' he donat à las armas;
lo Iravallar no. 'm sab bo — y la feyna no m* agrada.
— 194 —
bos diners son acabats, — mestressa dhi que me 'n vaja. — ^Mestressa ja me 'n iré — un dia d' esta setmana , me n' aniré al camí ral — à robar la gent que passa , com son frares caputxins — y hereuhets de bonàs casas. » Ja 'n passan dos minyonets, — capa de pastor portavan. — Féuse ensà bons minyonets — que tos vull robar la capa.» — No 'u faràs tu, tocasson, — no 'u faràs tíi ni un altre.» Lo minyó s' es enfadat — y ni venta escopetada. Las cinch balas que hi havia — al cap las hi hatiradas. Ja se ne puja à cavall — cap à Taradell anava. Quan arriba à Taradell — se 'n va anà' à cal senyor batlle. — «Senyor batlle, senyor batlle — he fet una mort molt rara, he mort à un tocasson, — tocasson de mala rassa.»
Quan jo n' era petilet — ma mare me 'n regalsfVa me 'n dava dels bons ouhets — y alguna nou mastegada. Ara que m' he fet grandel — me n' he tirat à las armas : lo travallar no 'm sab bo — ni la feyna no m' agrada , sf pentinarm' las polseras , — T ala del barret girada, à cada ala de barret — una rosa platejada, y anàrmen à passejar — y tocar be la guitarra. Un dilluns al dematí — qu* es principi de setmana à ne la casa del joch — vaig fe una bona jugada. Després vaig tornà'^al hostal — y alli gastava la plata, quan hi vaig tornà' 'I dimars-l' hostesa diu que me'n vaja.
— Hostesa jo me n* ire — un dia d' esta setmana;
me n' aniré al camí ral — à robar la gent que passi. — Passan pares capellans — y darem molt bona cassa. Ja passava un minyonel — capa de pastor portava.
— Vina ensà lu, bon minyó, — que te'nvuy robar la capa.
— No 'u faràs tu, tocasson, — no 'u faràs tu ni un altre. — Lo minyó fou atrevit — y li venta escopetada;
las cinch balas que hi havia — al front las hi ha tiradas.
— Déu te perdó tocason — ja ets acabat la jornada.» Se 'n va casa de la vila — à dirho al senyor arcalde
BOCÍ D' ALTRA VERStó.
Be dias hi toca el sol — y de nits la rosada :
le un llit ab quatre pilans — y ab duas escalas
y al damunt de las escalas — las forcas son pinladasv
LO CANIGÓ.
-«1-»^
ï
k±
i
Mm-ta-jiyas re -ja-
zz
^
^
h-L• son las dd Ca. -ni - - gò,
f
zz
Man-ta-ityas re-^a — k-das son las del
^^
Ca- ni — ,gó, que tot les - tiu jflo —
a
zz
5
rei-xea íri-ma-ve — laytar — dor
§
^
j ,1 1 r r
Mii-infi l'a -mor mi — nyo-na con-sue-lo
del meu.
i
cor
— 199 —
Hontanyas regaiadas — son las del Canigó , ahont tot Y ístiu floreixen — primavera y tardor ,
Daume 1' amor minyona, comueU del meu cor.
hi floreixen las rosas — clavells y altras flors. N' hi ha una donzelleta — que 'm te lligat lo cor; lligat me 1 te ab cadenas, — ab cadenetas d' or. Me 'n vaig à beure V aiga , — m' agrada la frescor. Mentres Y aiga 'm bevia — sento liantos y plors. Aqueixa es Y amoreta — que plora de tristor.
— Si me n' han robadetas — faldillas yjipó.
— Ara ja 'n ve la fira , — fira del Canigó ,
te 'n comprarem faldillas, — faldillas y jipó.
— De quin color t' agrada — que t' estigui millor ? — De vermellet m'agrada — que n' es un bon color. — Lo sastre que li feva — era '1 seu aymador
à cada punt d* agulla — hi posa un ram de flors, cada cop d' estisora — hi fa un sospir ó dos.
VAMANTS.
Vers 2.
V istiu y primavera — en tot temps hi ha flors.
Vers 4.
N' hi ha una donzelleta — que m' ha robat lo cor , es primeta de talla — y ben feta de corps.
NOTAS.
Aquesta canso , lo mateix que la del pardal que publicarem en lo volum segon, son mòlt populars
— 200 —
en lo Rosselló ; las variants que nosaltres ne po- sem son d'una versió rossellonesa^ aixis no 's deu es- tranyar lo trobarhi las paraulas consuelo, corps, talla y algunas altras en boga y vivas encar en aquella part de r antiga corona d* Aragó. Lo català que allí's par- la es molt consemblant al nostre ó per millor dir igual, si be s' hi troban algunas paraulas ben catalanas que aquí las pendriam per arcakas y algun qu' altre cas- tellanisme (ja no padém dels galicismes). Gom mostra de la llenga que alli s' usa y s' escriu , posem aquí una poesia d' un poeta de Banyuls premiat , per altras composicions , en un certamen de Beziers.
L' EURA Y LO ROSER. '
V eura plena d' orgull , qu* havia dalt montat se reia , un matí , d' un roser acepat : — Dins de la creació contas per un no res , no comprench pas perquè Dèu ha fet los rosers : espia be tos magres rams que no son alts sols de tres pams ; espiam be à jo , domino la contrada , del sol , avant ningú sempre veig la llevada ». Lo roser , ofengut d' aaueix gran menyspreu , li respont dolsament , de la mes fresca veu : Sem aqueix olm robust , que *t serveix de tudor , no veurías tan alt del sol h resplandor, »
La canso de Lo Canigó aixís com L• pardal , se troban , lletra y música , ricament estampadas en la preciosa col-lecció de cants populars pirinàichs que ha
1 Aquesta poesia fa part d* un llibret de poesias que ab lo títol Las flors de Canigé ha publicat ó Perpinyà Ea Pere Courtais de Banyuls.
— 20d —
publicat à Pau Mr. A. Lamazou. Es un preciós llibre que recomanem à tols los aficionats al art musical.
Del Romancerillo del Sr. Milà prenem eix tros de la següent versió , diferenta de la que hem posat mes amunt.
Montanyas de Canigó son frescas y regalades , al demés ara al istiu que las aigas son geladas. Allí me n' hi estat tres anys sens veure persona nada , sinó un petit rossinyol que nit y dia cantava : « Rossinyol , bon rossinyol , Déu te dó bona volada ; à r altra banda del riu trobaràs la mar salada ' y diràs à mos parents que mon pare m' ha casada...
Eix bocí de canso que posem al peu d' aqueixas ratllas , es ( à lo que 'ns sembla ) pertanyent à uns versió antiga sobre '1 mateix tema ; aixís nos ho fan pareixe certas analogias que te sa fi ab la fi de las versions mes modernas.
Ne tallan una saya — de un bet à la manyé.
La 'n tallan trenta sastres , — V han cusen trenta tres.
Sona , sona h viola , sona lo só cortès , mira que ballan damas comptes y cavallers.
A cada estisorada — pèsols de tres en tres , cada punta d' agulla — un ramet de Y aumés.
— 202 —
Àl vestirse la saya — la nena fa un sospé. — ^Qué 'n sospirau vos, nina, — que'n feu lan gran sospé? — Sospiro de la saya — que lan estreta m' es. Deixàume lo punyalo — que 'm daré un punt ó tres.» Lo jnmyalo fou d oro — del cor se '1 ne passé. Ja r agafa y se 'n tombe— y à la mar s' enfonzé. — Xanta , xanta granota, — zant que prou pots xanté, tens aigua pera beure — y nina per manjé.
VERSIÓ ITALIANA.
ü j'era trei bei giuvo ChM andavo a sijé ir prà, Tra lur i discurÍTO :
— Chi vinrà a purtèe disnèe? —
— ü vinrà ra Franceschina Che r'è ancur da maridèe. —
R'ha slendl ir manti an terra :
— 0 bei giuvo, avnl a disnèe. — E dui Inr i mangiavo,
L'atr u ^n mangiava nent.
— Mangèe, mangèe bel giuvo Chi posse travajèe
— Nun poss né mangèe nè beive, Sun anamurà di vui. —
— Aiò ir me spus an Fransa, Che l'è pi bel che jui :
Hi nun \i poss spusève,
Ir me spus l'à maggiur di vui. -«**
— Vi crumpirò ina vesta Di trantadui culur ; Vi ra farò tajè
Da trantadui sartur, Vi ra farò chisl Da due fije d'amur. Ogni puntal d' aghigia In massurin di fiur ; Ogni pcitta custiretta Vi darò ïn basin d'amur. —
(Canti Monferrini. — Ferraro.^
LA SILETA.
«tm»
Conàrazía
i
¥=i-
%
^
Al
car—
^^
^B
t
i
rer lè. Hoj-pi — tal à tres por-tas à ma-
f
3
E
K
1' 1/ 1 ^
dre - ta ja n'iii k m e5 — ta
li -
]e - ta jo meu' a
JO men a
ni i la mar so
JO meu a — ra
— 207 —
Al carrer del Hospital — a tres porlas à ma drela , si n' hi ha un estudiant — que n festeja la Sileta.
Jo me n' aní , jo me n* ani tota soleta , jo me n' ani. No li han volguda dar — ni ab or ni ab altra moneda. Lo traidor del estudiant — se 'n guarneix una trampeta ; se 'n vesteix de cotó blanch , — com si fos una monjeta. A las dotze de la nit — ja 'n trucava à la porleta. —Ay, Sileta, baixa à ohrir, — baixa à obrir à una monjeta». La Sileta agafa '1 llum. — se 'n va à obrir à la monjeta. ■^i Quina monjeta sou vos — qu' anàu a aqüeslasborelas? —Monjeta de San Francesch, — qu'aixiho mana l'abadesa; monjeta de San Francesch — que vinch de fer penitencia.»
— ^Qué li darem per sopar? — «Un ouhet y una sopela.» Quan es à mig del sopar — la monja està nujadeta.
— Ay , monjeta que teniu ? — Perquè esléu enujadeta ? »
— Mestressa , lo que jo linch — es por de dormí' soleta.» —No dormireu sola , no , — que vindrà la criadeta. — —No hi vull la criada , no ,— que hi voldria la Sileta.-^ —Sileta , encenne lo llum, — ves al llit ab la monjeta. — — Ay, mare, no hi vull anar—qu'^es l'estudiant de lletra. j) — Ay, Sileta,, encén lo llum, — si vols que'l bastó no regni.» La Sileta agafa '1 llum — se 'n va à dormí' ab la monjeta. Qaau son à mig despullar — \eu que 'n du calsa curleta. — ^De quin convent ne sou vos — que porteu calsa curteta?» -DelconventdeS. Franeesch-qu'àixí no mana l'abadessa.» Quan son per la nit enllà — ja n' hi parla d' amoretas.
— 6 Quina monjeta sou vos — que enrahonéu d'amoretas? — 3o no só monjeta , no , — que só 1' estudiant de lletra ; que jo só aquell estudiant — que 't pagava arrecadelas.
— 208 —
Al ser ¥ endemà al mati — sa mare Y ha cridadeta.
— ^Ay, mare, no'm YuUlleYar-bon dormr fa ab la monjela.
VARIANTS.
Vers 2.
Up pulit estudiant — ne festeja la Sileta.
Ay Sileta del men cor cdsathi y no 'm dongas pena , que n' has de saber de mi si men tinch d'ana d la guerra.
Vers 4. L' estudiant se 'b va à Yich — à vestirsen de monjeta.
Vers 2Í.
Quan son à mig despullar— ja li veu faixa de seda. — Quina monjeta sou vos — que porteu faixa de seda ?
L' ANIMA CONDEMPNADA.
-+ie-t^
s;
^
ÍE
ï
Ma
Te
de
Dea
se^
K-
t
X
^
m
ç
ya
cap àE-^— te seïi-a.
M— Ta quan es i fo — ral ]por-
^
^
J J-
tal
Ç
tro
la "míi-m— ma
m-k Iro
km'à-m— la.
i
na
t
^
I
— 24^3 —
La Mare de Deu se^h va, — cap à Egipte se 'n anava. Quan es à fora '1 portal — trooa un' ànima finada. —Anima i que fas aquí? — ^que fas benaventurada ? —Me hi estich per un pecat — que no me'n so confessada. — La Mare de Deu la pren — al seu quarto la portava. — Dígasme ^quin pecat es? — Digas, benaventurada.
— Lo pecat que jo n' he fet , — es no creure pare y mare. — La Mare de Deu la pren — à San Miquel la portava. —No 'm dirias, San Hiquel,-las obras que Deu t'ha dadas ? —Las obras que Deu m'ha dat, — ser pesador delas animas.
— 6 Me voldnas pesà' aquesta — qu' ara tot just ha finada ?
— No pot ser, Mare de Deu,-qu'eixa ànima es eondempnada. - La Mare de Deu la pren — à San Joan la portava.
— Ne 'm dirias fill Joan, — las obras que Deu t' ha dadas? —Las obras que Deu m'ha dat-ser cofitador de las animas. — ^Me voldrias contà' aquesta — qu' ara tot just ha finada? -No pot ser,HaredeDeu,-qu'eixa anima es condempnada. » La Mare de Deu la pren — cap als llims se l' emportava; quan ne son à mig camí — lo seu íillet n'encontravà.
— lAhont aneu, la mia amor,— tan trista y desconsolada?
— Me 'n vaig als llims à portar — eixa ànima qu' ha finada. Los teus administradors — no volen salvà , aquest' ànim». Si la volias salvar, — no tindria de porta rlhi.
— Ay, Mare, jo no'u puch fer — qu'es ànima condempnada. > —Tols los dias de sa vida — me'n passava lo rosari.»
— Si això, Mare, es veritat — dalt ael cel tindrà posada. Tornéuvosen cap al cel , ^- que jo ja T he perdonada.— Ab tres gotetas de llet — ne fa caure la balansa.
— 214 —
NOTA.
Aquesta canso se sol cantar també ab los següents comensaments.
Dia del divendres sant — Nostre Senyor predicaya. Mentres predicava ell — un' ànima n' ha finada. La Mare de Deu li diu : — aPaja benaventurada.»
— Ay ^com ne pujaré jo, — si me 'n trobo boy cansada ? » La Mare de Deu la pren — al seu quarto la portava.
— No 'm dirias íilla meva — los pecats que tu tens ^ra? » -Los pecats que tinch , senyora^-he malehit parey mare, i> etc .
No'n fa pas Tespay d*una hora — que n'ha finat un' anima, la Verge Santa la pren — y à ne 'is llims se la 'n portava.
VERSIÓ SLAVA.
N' era un prat tot vert , ple d' una rosada de llàgrimas. Dos ànimas atravessaren aqueix prat ; al darrera d' ellas seguia una ^ran pecadora. Quan arribaren al paradis trucaren à la porta.
— Alséuvos , Pere , preneu las claus , vevéu qui truca.
— Senyor, son dos ànimas que trucan : darrera d' ellas hi ha una gran pecadora. •
— Deixeu entrar à las dos ànimas : la pecadora qne 's quedi fora.
Ho^tréuli la via llarga que segueixen los pecadors que van al infern. —
La pobre ànima se'n anà tot sanglotant , planyentse de sos pecats.
Va allunyarse del cel y tant va plorar, que la sanch li va pujar als ulls.
La Verge la trobava : — i Que tens , ànima pecadora ? ^ De que 't planys ?
' — ^ Com ho 'm tihch de planye , si no sè que serà de mi?
— 215 —
Dampnada so à fer la via llarga que segueixen Jos peca- dors que se 'n van al infern. —
— -Yina ab mi , ànima pecadora : jo pregaré per tu al meu fill. —
Quan arribaren al paradis trucaren à la porta.
— Alséuvos , Pere , preneu les claus , veyéu qui truca.
— Senyor, es vostra Mare la que truca ; darrera d'ella hi ha un' ànima pecadora.
— Deixeu entrar à la meva mare ; la pecadora que 's quedi fora.
Moslréuli la via llarga que segueixen los pecadors que , van al infern.
-*-No'u vulgas aixis, Fill meu estimat; perdona aqueixa ànima pecadora.
— Mare estimada , pregúntali lo be c^\x' ha fet. Quantas festas ha santificat, quants divendres à dejunat,
quants pobres ha mantingut. —
— Ni he santificat las festas ; ni he dejunat cap diven- dres;
ni he fet cap bona acció ; sols he dat un xavo à un pobre.
— Anima pecadora, allarga, allargam la mà : jo't faré passar pels torments eterns , d' aqui't duré al abim , y del abim à la joya.
ün trist xavo t' ha guanyat lo Paradís *.
1 En r Àlta-Àlsacia també hi existeix aquest cant.
il.'^Au^
ky ma-Tc
inis-sílAy
(ju jo ccBHPélí— ne i^
ncp TO— Ca *-
Altra tonada
fo - ri lltó$-le — ri — a
w ca-ya-ten^ k
jaln. ijre-^- la allios-
sil vol-4ri-a— llot
— 221 —
— Ay, mare, aneu à missa
I Ay , visca Y atoor ! ay, mare, aneu à missa
i ay , visca V amor I que jo couré '1 diné
I visca la rosa 1
I visca la rosa I que jo couré '1 diné
I visca la rosa
en lo rosé' !
Sa mare se 'n va missa, — ella n.o hi vol ané, quan ne torna de missa — Agneta no hi Irobé. Pregunta las vehinas — si l' han vista passé. — Pergui n' ha passat una — ab un beli capité : ne venia de l' aiga — qu' en lo torrent hi he. —
Ninas qu'anèu à Taiga — no triguen à torné. N' hi es anada una — set anys hi estigué. Al cap de los set anys — la bella ja torné. A casa de sa Meyra — ella hi anà à sopé.
A fora r hosteria — un cavaller hi he,
ja pregunta à Thostesa — si'l voldria allotjé.
Li posa bona taula , — li dona bon sopé,
mentres ell ne sopava — la hostesa suspiré.
— ^ Que suspira V hostesa ? — ^ Qué te que suspiré ?
— Pi' he perduda una filla. — Vostè si sembla be.
— Que 'm daria la hostesa — que jo la buscaré ?
— Cent Uiuras tinch en bossa — totas las hi dare. Y altras cent y cinquanta — si poncelleta n' he.
— Aqui la te la filla — la filla que perdé. Poncella ne sò mare — com pon^elia al rosé'.
— 222 —
VARIANTS. Vers i3.
V Itóslesa ja se '1 mira — y se 'I lorna à mirè.
— Perquè 'm mira l'hostesa? — perquè 'm mira vostè?
— He perdut una filla — consemolanta à voslé.
— Qne'n pagaria bostesa — de poderla trobé?
— Gent escuts pagaria — de poaerla trobè. T altres cent ne daria — que poncella tornè.
Vers 20.
Tan pura y tan poncella — com bo es la del rosè. — Vina la meva filla — qu' un abràs te darè.
NOTAS.
D' aquesta canso n' hi ha gran nombre de variants que 's cantan ab diferentas tonadas , quelqunas mes melanconicas , mes cap tan airosa con las que nosal- tres d'entre totas hem escullit per la nostra versió.
No deixan de tindré molta analogia ab esta canso , la provensal.que comensa aixis:
qu' a 'no tant beio fílbo,
jouino, lisqueto, belo coumo lou jour, n' en sount tres capitanis tous tres li fan la cour etc.
Y la italiana.
La fia del vilan i dissu eh' l'e tant bela, bianca e rossa come'na fiu. U j' e trei capilan-ni eh' i van à fej l' amú. Al pu bel di lor trei U 1 ha menaja an Fransa liuntan dan so pais , etc.
De las dos tonadas que d'esta canso publiquem, la primera es la mes popular: la segona no deixa de ser notable per lo seu caràcter mes aviat francès que ca- talà.
ENUIG DE SANT JOSEPH.
»^Ki
iz
iz
T^
:i
Jo
í
Z2
^
^=^
t
Sííj^
±
Xa
Tl
í
i-
van
■V
:z^
pas
se
]ar
:si,
^
í
y-
en
fe
F
U
■i-
Ten
Tia font fres
ca.
va-
^
Te
po
sar.
— 227 —
Joseph y Maria — van à passejar. En una font fresca — varen reposar. Joseph se la mira, — la 'n torna à mirar.
— Qué mireu, Joseph, — que tant rehuUàu?
— Jo miro, Maria — que prenyada estàu. — Joseph pren la roba, — Amor, à Dèu siàu. — Pel camí que anava — un àngel trobà.
— ^Ahont 'néu, Joseph, — que la roba porlàu? — Maria es prenyada, — vull mudar d' hostal.
— Torneusen , Joseph, — al vostre palau. Parirà Maria — la nit de Nadal,
parirà Maria — un Dèu elernal.
Mateix assumpto, si be diferent metro y tonada, te la següent versió , de la qual sols ne posem*la lletra en rahó à ser lo mes notable de las dos cosas.
Joseph ve de la llaurada molt cansat y molt felLó, troba r esposa prenyada que no sap qui ho ha fet, no. De la soca naixia la rama,
de la rama naixia la flor,
de la flor naixia la Verge,
de la Verge '1 Redemptor.
Joseph pregunta al mosso :
— Mosso, i qu' es estat això ?
— No 'm pagueu pas la soldada pér darvos tanta rahó, —
Joseph pregunta à Maria :
— Verge, iqu' es estat això?—
ï
— 228 —
La Verge, vergonyosela, no n' hi sap donar rahó.
Josephpren la carbassa, la carbassa y lo sarró. Diu : « i A Dèu siau, Maria ! may mes nos veurem los dos ! —
La Verge, vergonyoseta, va darrera 'I sèu espòs. En senl à mitja costeta :
— Joseph , cansada eslich jo.
— Senléuvos aquí , Maria, sota d' aquest pomeró.
— Joseph , havéume una poma.
— Maria, havéuvosla Vos. — Las branquetas s' abaixavan
er virtut del Redemptor, a se n' hi agenolla als peus y li demana perdó.
— Ara si que veig, Maria, que porteu lo Redemptor.
NOTAS.
En provensal existeix la següent versió. Es de no- tar que las dos catalanas tenen cada una d'ellas part de la provensal ; lo que *ns fa creure que las nostras son dos reminiscencias d'aquella, la qual, aventaja à las nostras, precis es confesarho.
Tant aquesta canso com la que la segueix , son de las que 's cantan per Nadal en los pesebres: y es tanta r abundo que n* hi ha d' aquesta classe, que prou se 'n podria fer un volum. Segons tenim entès no manca qui tracta de ferho.
San Jausé eme Mario — se'n van lousdous proumenar. Dins lou jardin que proumenon — un tant bel aubre 1' y a. La Viergi li prend envio — de soun fruit voudrie mangear. La Viergi ausso ses manetos — lou poumier s'es abeissat.
— 229 —
Sant Jausé n'en voou tant faire, — lou poumicrs'es enaussal. —Aro iou coneisse, Yiergi,— que sialz, Yiergi, en verila. — La Viergi li prond envio — à Belhelem vou anar. Quan neu es vers les ounz'houros — la Viergi voou enfanlar. —Sant Jausé aro I' en pregue — cerco gens per m'assistar. —Ah I Mario touto puro, — ounte iou me fau anar? — Vai enco del'houstagiero — louto la nuech Ty au canlat.- De long soun camin rescontro — uno íilho senso bras. —La Viergi eila te prego — que la vengués assistar. — Coumo vourelz que l'assisle — siou no íilho senso bras.- An pas marchat un quart d'ouro-que la íilho aguet ses bras. Aco es lou praumier miracle — que Jesuchrist ague fach.
En La Fuga inEgitto, de la col•lecció publicada per G. Pitrè ( Canti popolari siciliani ) s' hi troba tam- bé '1 miracle del arbre , si be ab mes propietat dut à
joch.
...Sutta un peri di parma s'assittaru, Maria ddi belli frutti risguardava e riguardannu ddu locu umili e caru, quattru di ddi írutti addisiava. Ascuta e senti stu màculu raru: la stissa parma li rrami calava; li gratuli à Maria cci apprisintau, Maria li cogghi e la parma s' arzau.
I
^^
Sant
Jo
scpli j la lla-Te ie
^
• BeiL fe— jaa
com — ja — Bjd — a io-na par-li-
Tcn de ïi— za
rel
de ma-
-p
^
^m
^^
d — net à
llD
I I K > ;> I
líluí— Ta à
jrnit à — Ta loii lio— ra re^-
na dà
— 235 —
Sant Joseph y la Mare de Dèi> — fejan companyia bona , partiren oe Nazaret — demalinet à bon' hora.
Ara bon nunt, ara bon' nora regna del cel , emperadora.
No trobau posada en lloch-qu'als hostats no hi volen pobres, troban sols una cabana — feta de joncbs y de boga. Sant Joseph va à cercar foch,'Va à cercar foch y no'n troba. Mentre n' era à cercar foch — n' ha parit la seva esposa , n' ha parit un iniantó, — un infant com una rosa.
— Joseph veus aquí* las claus — anéusen' à buscar roba , portéume la del meu llit — qu' es roba de, mes estofa.
Ja 'n baixan tres pastorets — à darli la enhorabona ; lo un sona lo violi^ — T altre sona la viola , r altre sona 'Is cascabells — per feme música bona. La Verge ha tingut uil noy-y encara no fa tres horas.
— Verge si voleu ballar — 1 infant *us tindré una estona.
— Balleu vos, r espòs Joseph, — balleu vos^ enhorabona. Joseph se'n posa à ballar — ah |ipO y calseta closa.
La Mare de üèu li diu : — « Joseph 'us heu tornat jove. » —Maria be ho tinch de fer — si es nat lo rey deia glòria.
variants:
Vers 3^:
No troban posada en Uoch — de tant que la gent son pobres. Se 'n ian una barraqueta — tota de jonchs y de boga.
Vers 6.
Quan torna de cercar foch — deslliurada n' es sa esposa. N' ha tingui un infantó — qu' es com la Uet y la rosa»
li
— 236 — Yen 12.
Verge si ToIeu ballar — lo fill os tindré una estona. Aiiio no 'u faré, Joseph, — que no estich prou delitosa.
ALTRA VERSIÓ.
De Jpseph y de Haría ne direm una canso y també alguna historia ab ffioita devoció , de un cas que ha succehit la gara , gara y de un cas que ha succehit en Betlem aquesta nit.
«^ En Betlem una hermosura
de una donzella que 'us dich , s' es casada sens procura ab un vell molt aixarit, y en Betlem, peregrinant, n' ha tingut un bell infant.
A dintre de Y establia entre '1 bou y lo pollí , la Verge se es admirada , San Joseph lo reculli. Los dos cansats del càmi se 'n posavan à dormí'
— Ay , aymat Joseph , despertat ,
y fes foch que jo t ho dich ,
per escalfà la camisa
de nostron fill Jesucrisl. — *"
En haventli dat mamar
ja '1 ne tenen de.volcar.
En 'cabant de darli teta ab lo seu pit verginal , va posar la camiseta dessobre son devantal , y sobre 1' escambellet va posarhi '1 boIqueret«
— 237 —
— Ày , aymat Joseph , despertat , qu' es hora de travallar , que n' has de fe' un bressolet perquè hi puga reposar , que n' has de fe' un bressolet per bressar nostron fiUet. —
— No s' enuji ]a mia dama no es bora de travallar. Mentres la música soni no Yull fer mes que ballar. Cuydéus' de darli mamà', « la gara , gara ,
qui ha fet avuy farà demà.
NOTA.
No cal fer cas de la llanesa ab que 's tracta escena tan de si delicada , perquè aixis es com la tracta y per forsa à de tractaria lo poble. Si eixa Uey de çansons fossen propías y erudítas ja no serian populars.
LO FRARE NAMORAT.
■ *im"
F=e
i
AlleAi'gto
dS
7
^
i idulii— vi —
aiin
fra - re p'e
ra
na. — Tito —
¥
rat
^
l)e
de lï — Tia ïïd —
m
F
-i—v
Í!
lyo -Tia q«Le-
ïïa no -'u sai
qè Ha no -'u
t
^^
sal que jo
h vul - ^a
X
^^
;i
í
In to — ta Tiia vi — da
F
no
^
la 0 — lli — ïa
1 V '^ i
li
— 243 —
Si n' hi havia un frare — qu' era enamorat de una minyona — que ella no 'u sap , que ella no 'u sap — gue jo li vulla bè.
i En tota ma vida — no la oblidaré ! Las cinch son tocadas , — ja van per las sis. Toca la campana — que me 'n dona avis , que me 'n dona avís — que mé 'n linch de llevar. i En tota la vida — la podré oblidar J A la sagristia — aviso Y escolà ; vull anà' à dir missa , — que *m vinga à ajudar. Tot volent distréurem — mes hi vaig pensar. [ En tota la vida — la podré oblidar ! De lluny la vaig veure , — me 'n vaig alegrar. A la porteria — jo me 'n vaig anar, pensant allavoras — poderhi parlar.
I En tota la vida — la podré oblidar I Es tocada 1' hora — d' anà' à refetor , jo me n' hi anava— ab molta tristor; quan ne sò à la taula — jo no puch menjar. I En tota la vida — la podré oblidar ! Tocan las dotz' horas — de la mitja nit; toca la campana ^ — m' aixeco del llit ; mes en sent al chor — jo no puch resar.
I En tota la vida — la podré oblidar ! Un company tenia , — tot 1' hi vaig contar; Per aliviarme-rcU me va renyar : « En aquestas cosas — no 'us hi cal pensar. Agafem lo llibre — y anem à resar.»
ÏTlü M Td— a m^
Zt2
m
' ' :^""> ■ '-^'h
p pe'n te — rà -- a
u
la TO- se- ta es— laa-
iü
^
i
— 249 —
Ni havia un pagès — que 'n tenia una filla, no r ha volguda dar — als fadrins de la vila
Lo pomaret florit , la roseta esbandida.
La vol donà' à un gabaig — de la gabatxería^
La 'n fa morir de fam — y fret à la botiga ,
també la 'n fa anà' al bosch — al bosch à cercà' alzina.
A r entrada del bosch — ja la 'n pica una espina,
ja n' arrenca un gran crit : — « Vàlgam' Verge Maria ,
si Vos no m' ajudeu — demà no seré viva. —
Lo seu galant ho sent — del fondo de la vila ,
ja n' ensella '1 cavall — y li posa la brida ,
y se 'n va dret al bosch — allà hont era la nina,
—Nina , si vols venir — te 'n faré companyia ,
De tres castells que 'n tinch — senyora te n faria :
lo un n' es à Valencià , — V altre n' es à Castilla
y r altre es lo meu cor — qu' es lo que mes t' estima.—
LA PROMETENSi
Jtjr las no -— yas de li
Ta
la j lam— le las M n-
i
m
m
v> / \
u
to — tas SOR ma — U — ne-
m
1^ If 1/ 1 T T \ %
— lar~sel ia—
tal
Tot es mal Ka-ria. A^-
1 1, A 1'
M— ta, tot es ml à M'ns a— sàa
— 255
Ay, las noyas de la vila — y també las del rabal , tolas son matineretas — é rentarse *l davantal.
Tot es mal Maria Àgneta , tot es mal si no 'us casàu.
Menlres que'l davantal rentan — va passà' un jove galant.
— Aquí prou me hi estaria — ^vos donzellas res no'm dau?
— Si voleu la cordonera — ó 'I cintó del davantal? —Jo no vull la cordonera — ni 'I cintó del davantal ,
si DO las pometas blanca's — qu' en lo vostre pit porteu. —Las pomas son verdosetas, — lo jove, 'us tarian mal , torneu la nit de Ss^n Pere, — ó be la nit de san Joan, las pomas seran maduras — mevas y vostras seran.
VARIANT. % Vers 7.
que 'm vull aquesta roseta — que 'n porteu aqui davant.
— Torneu la nit de San Pere — ó lo matí de San Joan , las rosas seran floridas — per vos ó un altre seran.
H
£
-3
7 i*
•-
N -J'' i:
fí — la se ~
ma— re
^
fc
?ç
i5
3^
üheii en
ÏSMh.
^
li
SC — da Ta
lla too-aa
J
.^•>»
— >
^
«
fc
-P
^
5
ma
-0
— re ko-àa es — tam.
^
la
^
^
flor
dd lli — ri dd Ui— ri
Haiib.
— <2(V1 —
La mare y la fíUa — séuhen en un banch, la filla broda seda — la mare broda estam ,
la ílor del lliri , lliri , la flor del lliri blanch.
ne broda una camisa — per un estudiant. Mentre que la brodava — ne passa *1 seu galant , la filla 's posa à riure, — la mare sospirant.
— De que sospireu, mare, — de que sospireu tant?
— Filla, la meva filla, — joves t' enganyaran,
— Mare, la meva mare, — ja enganyadeta m' han , al cap de los nou mesos — ne tindré un infant
Lo criaré set mesos — y la dida altres tants. Set y set fan catorze, — T infant ja serà gran : li 'M comprarem pistolas, — pistolas y punyal , s' en irà per la plassas — matant y degollant. Las gents faran preguntas; — «i Qui es aquell bergant? Fill de dona Maria, — nebot de Don Joan.
NOTA.
Notable es la manera ab que s' espressa aqui lo de- sig de deixar venjada V honra perduda , valentse del mateix fruit del crim ó seducció.
LA